dilluns 10 de juny de 2013

La Fonda Europa

"Parada i Fonda"
Algú, un dia, va dir si es tinguessin que anomenar els bucs insígnia de la Cuina Catalana hauriem d'anomenar tres restaurants: Les 7 portes, El Motel Empordà i la Fonda Europa de Granollers, fundada a l’any 1771, abans de la Revolució Francesa! és l'establiment més antic del país.  Sens dubte són els millors ambaixadors amb història actualment oberts de la Cuina Catalana.

Parlar o escriure sobre la Fonda Europa és parlar de tradició, d’història, cultura, professionalitat, de bon menjar, d'esmorzars de forquilla, dels mercats setmanals del dijous, a la Porxada;  d'elegància, del bon fer, de comoditat en tots els aspectes i en definitiva  trobar-nos com a casa. 


Ramon Parellada és l’ànima de la Fonda Europa. Va recollir a l'any 1988 el testimoni de 7 generacions de fondistes de la mateixa família amb 242 anys d’història. Quan la cuina no era fàcil, quan ser fondista era un ofici dur i no tenia el glamour d’avui, ni estava tant de moda. Estar i ser-hi cada dia!  Va començar a ajudar i treballar de ben petit durant les vacances de l’escola i feia de “secretari” d' en Josep Pla. Quan devia aprendre!

Diu d’ell mateix  que va ser un fondista improvisat perquè era el quart fill de vuit i no era pas l’hereu! tot i què l’agrada molt menjar i l’entregent com escriu Vicenç Relats.

Per consell de la seva dona qui l’acompanya, ajuda i dóna suport va acceptar el relleu per mantenir el patrimoni familiar. Des de fa 30 anys, a més a més són propietaris del restaurant Senyor Parellada a Barcelona. 

A la Fonda Europa s’hi menja i s’està molt bé tens la sensació que la història, l’univers i els  personatges que han format part  t’acompanyen. 

La Fonda Europa està lligada al mercat setmanal dels dijous, a La Porxada. Com altres poblacions de Catalunya on el mercat setmanal és molt important: Vic, amb la antiga fonda Cal “U”, Olot, Figueres. Les fondes, el dia del mercat feien la funció de Llotja. Eren punt de trobada on es feien les transaccions agrícoles. L'esmorzar era l’únic àpat del dia que funcionava per cadires lliures i no per taules. Clients i personatges coneguts han passat per la Fonda Europa: Josep Pla, Gato Pérez, Dalí, Tapias i una llarga llista fins i tot Carvalho, així doncs la Fonda Europa està plena de tradicions i anècdotes. 
En Ramon Parellada en una entrevista que li varen fer a la revista Vallesos descrivia així el significat de la Fonda Europa i de totes les fondes: ”Vol recollir el desig de continuïtat d’uns sabors, d’una civilització i  també d’una manera de lluitar contra el que desapareix i s’acaba. Des de les fondes defensen aquest estil de cuina de fer país i també el concepte convivencial del nostre ofici, que és compartir  la taula, les menges tradicionals- i la paraula.”  …/…Però si des d’una fonda vols fer somniar a la gent des dels  fogons i tens un cert compromís amb el país, no pots perdre mai de vista la mida de la butxaca d’aquest país. Jo em puc passejar la mar de tranquil el dijous al matí pel menjador de la Fonda Europa, quan hi ha 200 pagesos amb boina esmorzant tripa i peu, perquè els cobro deu euros”

Amb aquest ànim i el de preservar tot el que significa va impulsar l'associació Casa Fonda per reafirmar aquest referent de l'hostalatge català a banda d'hotels i pensions...i diu perquè nosaltres som un país de cases: pairals, de la vila, de barrets..."

Les picades, tant importants a la nostre cuina,  els rostits, una cuina propera al territori, amb una magnífica horta, amb l'extraordinària mongeta del ganxet, el nostre caviar, bullida si pot ser amb l’aigua de Caldes, el blat, l'aviram, el porc, amb el port natural d'Arenys a uns 30 kilòmetres. 

La carta canvia dos cops a l’any: primavera-estiu i tardor-hivern. En Josep Pla hoste i bon client de la Fonda, deia: "La cuina d’un país és el paisatge posat a la cassola."
En Ramon Parellada, el director i tota la tripulació d’aquest gran buc insígnia està integrat per 35 persones. Distribuïdes a la Cuina: cuiners, caps de partida, ajudants de cuiners, recepció de mercaderies,”marmitons”; A la Sala: Els maitres, els cambres, els ajudants de cambrers; La recepció: Els caps de recepció i recepcionistes; El servei d’habitacions i la neteja; Els serenos i uns altres que cobreixen les vacances i els dies de festa. Les fondes no tancant mai. Cadascuna de les persones que integra la Fonda fa que sigui el que és amb la seva professionalitat i el seu tracta amable i exquisit, sempre positius  i no el perden mai de vista encara que la Fonda estigui de gom a gom.
A la Fonda Europa trobareu esmorzars de forquilla cada dia i,  els dijous al coincidir amb el dia de mercat és el dia de més afluència. Es serveixen entre les 08:00 h. i les 11:00 del matí a unes 120 persones. 
Cada dia podeu trobar, el plat del dia, una paella diferent i uns fideus.
La Fonda Europa per moltes persones forma part dels llocs que han conformat moltes vivències i el gust per la bona taula i les bones menges, llocs entranyables on anava amb els meus pares i continuem anant. 
Un diumenge qualssevol d’aquesta primavera:

En arribar “la paperina de xips del xurrer” És una de les icones de la Fonda Europa. S'obsequia al client amb una bossa de patates fregides amb oli d’oliva i preparades pel xurrer del carrer de sota. Fruit d’una col·laboració. Les paperines on es presenten les patates ens volen recordar aquelles paperines que anaven a buscar a la caseta del xurrer que existia a tots els pobles. Es posen a les taules, als banquets o les festes com si fossin rams de flors, tenen 7 colors diferents: verd, lila, groc, vermell, taronja i blau.  Alegren i guarneixen les estovalles.

Paperina de verdures de Palou. Verdures de temporada perfectament arrebossades presentades en paperina

Kokotxes de lluç ibèriques, un plat nou, es fan a la planxa amb cansalada amb pernil ibèric. Un mar muntanya. Normalment aquest plat i altres plats petits com els calamarcets, gambetes, croquetes es presenten junts per fer “família” o "fer societat",  per compartir amb la idea de menjar junts, "jo menjo del teu plat i tu del meu".

Trinxat de patata, mongeta tendra i foie. Un trinxat de primavera en el qual es substitueix la col de l’hivern per la mongeta tendra. Producte Km. 0 Verdura de l’horta del Maresme amb un toc glamuròs de foie.

Espàrrecs verds a la brasa amb formatge Idiazábal. Els espàrrecs cruixents tenen tots els sabors, banda i banda, oli, sal i lamines formatge.

Tronc de lluç a la donostiarra. Lluç de “pinxol” de la millor qualitat. Es marca i s’acaba de fer al forn amb lames d’alls, bitxo, llimona i vinagre.

El pa es del Forn la Bretxa de Granollers dins de la filosofia de la Fonda Europa està establir llaços de col·laboració amb als productors i el resultat va ser un pa especial, diferent, amb molla i una crosta que es desfà i fa “crunch”. Resultat d’una llarga fermentació i, en conseqüència un pa més que excel·lent: en la seva textura, flonjo, cruixent però no dur.


Vi blanc, de la casa,  Marmellans Cooperativa del Montsant i aigua de Veri


Oli d’oliva arbequina de Ventalló 
Vinagre Estornell

Les postres estan en una carta petita amb una fotografia d'un angelet amb paraigües. Sabeu qui és?

Recuit de fonteta amb mel de rossinyols i rossinyols rehidratats amb la mateixa mel. Extraordinari són les meves postres preferides!! Bolets per postres!! Km 0. Aquesta recepta està a la carta des de fa 3 anys

I,  Tarta Tatin: galeta amb poma caramel·litzada amb emulsió de calvados i crema de llet, deliciós…

Cafès el Magnífico. Preparat especial per la Fonda Europa i el Senyor Parellada.
Per acabar, entre les molts records i anècdotes lligades a la Fonda Europa hi ha algunes molt especials lligades a moments difícils de la historia de la Fonda. L’avi de Ramon Parellada per la guerra portava menjar a la presó als seus clients que eren de tota mena, viatjants i treballadors de la fàbrica Roca Umbert.

Després, en la Guerra Civil va haver de marxar a París allà malvivia, però anava cada dia al Mercat de les Halles, a les 6 del matí, feia una llista de la compra del que necessitava per cobrir un menú d’un restaurant imaginari, i amb aquesta mena de il·lusió amb aquest somni va aguantar un  any. Perquè a tots ens calens somnis i il·lusions per tirar endavant.


Web: La Fonda Europa
Carrer Anselm Clavé, 1 Granollers
938 700 312

La gent encara li diu l'antiga  carretera de Barcelona a Puigcerdà per anar a França
Agrair al director, el temps, les explicacions i la documentació per poder arrodonir aquest post. Gràcies!  

diumenge 26 de maig de 2013

i, Viatge a França III. Orange, Châteneuf-du-Pape, Provence. La recepta: Tapenade

La última etapa de l’escapada de l’estiu passat a França  i de tornada cap a Barcelona va ser la Provence, amb nit a Orange per l’endemà visitar a  Châteneuf-du-Pape i comprar uns quants vins.

La regió de  Provença es troba situada a unes 5 hores en cotxe de Barcelona, aproximadament. Sempre que anem a França d’anada o de tornada parem a La Provence: Arles, Aix-en-Provence, Cavaillon, Saint Remy, Avignon... Aquesta bella regió de França és un dels llocs emblemàtics de la Mediterrània. Associada a una de les plantes aromàtiques més boniques del territori: La lavanda amb multitud d’ussos: culinaris, decoració, aromàtics, perfums, medicinal. Qui no ha vist els mars de lavanda ni que sigui en foto. Productors de bona part del territori es dediquen al cultiu i destil·lació d'aquesta planta aromàtica. Des d’ara fins al juliol és el millor moment per gaudir-ne en tots el sentits! 
La llum, el sol, el vent, un cel intensament blau que no he vist en un altre lloc més que aquí. Una vegetació profundament Mediterrània. Aquesta regió va atraure i inspirar a pintors: Picasso, Cezanne, Van Gogh. Un riu gran el Rhône  dóna riquesa per allà on passa i busca amb força el mar i l' esplèndida i salvatge Camargue. Els pins, les oliveres, els ametllers i un dels vins més antics de tota la Gàlia. I, que dir de la seva gastronomia tant propera.

La Provence romana, la de l’Edat Mitja, dels trobadors, residència dels Papes, poetes, escriptors d’arreu del món, refugi d’artistes i princeses. Un territori aferrat a les tradicions, amb gran activitat comercial  i  a l’hora modern. Festivals de música i teatre coneguts arreu del món.  Tot això i, molt més és la Provence.


La gent amable, franca, acollidora, gentil on les portes de les cases estan obertes i fan que el visitant sempre es trobi com a casa.

Venint d’Alsace varem fer nit a Orange. Petita i atractiva ciutat. Carrerons, placetes i passeigs amb els plàtans que donen ombra, animades terrasses, botigues de queviures,  les boulangeries que conviden a endinser-se pel flaire i el pa tant bo d’aquest país. Els rics camps, les hortes i les vinyes de les Côtes-du- Rhôn. Un mercat de fruites, verdures, mel, olives, i un extraordinari vi.

El nom de la ciutat d’Orange va donar nom a una dinastia real,  a un estat d’Àfrica, a un riu i qui sap si també a la companyia  telecomunicacions francesa.

Orange igual que Arles i altres territoris de la Mediterrània com la majoria de poblacions de la Provence va ser romanitzada. Aquí trobem dos dels monuments més representatius: Le Theatre Antique d’Orange del segle I en epoca d’August i l’Arc de Triomf en memòria de la victòria de Cesar en la Guerra de las Gàlies del segle I d. C. Tots dos Patrimoni Mundial de la Unesco 
Châteneuf-du-Pape Els Papes d’Avignon varen decidir construir la seva residencia d’estiu en aquesta població.  Juan XXII (1316-1334?). Aquest territori produeix els millors vins de les Côtes-du-Rhôn meridionals. El castell va quedar bastant destruït per les Guerres de religió i després per la II Guerra Mundial, val la pena visitar-lo, fer la pujada fins dalt per les vistes i el paisatge des de l’antic castell són espectaculars  de lluny Avignon  i les terres de Vaucluse.
El seus carrers quasi no permeten el pas dels cotxes per això es més còmode i convenient deixar el cotxe a l’entrada del poble i perdés pels seus carrers, on us sorprendreu en cada racó. Podreu admirar les cases, les caves, el cafès i les terrasses. Les vinyes pràcticament  arribant fins al costat de la població. Deixeu-vos portar
Châteneuf-du-Pape té un dels vins negres més famosos i antics de França emparats per  DOC.  Les seves ampolles es reconeixen perquè estan gravades amb la tiara pontifícia.
Les vinyes de   Châteneuf-du-Pape es troben al costat de les ribes del Rhône. Aquest vins van ser rigorosament controlats des de l’any 1923 pel baró Le Roy Boiseaumarie. La DOC té 3.200 Ha entre Avignon i Orange. En aquest espai uns 320 productors elaboren aproximadament catorze milions d'ampolles a l’any. La normativa permet fins a 13 varietats diferents de raïm collides manualment, estipula una producció màxima de 35 hl. I, un nivell mínim d'alcohol de 12,5 % i màxim de 15% En general els vins rosats i negres estan elaborats amb ceps de garnatxa, syrah, monastrell. Els blancs amb picpoul, ugni blanc, clairette, garnatxa blanca.

Les vinyes gaudeixen de clima mediterrani. El terra, la geologia han contribuït al costat dels productors en aconseguir un dels vins amb més fama mundial. Les“galets” o còdols en aquest sòl d'argila vermella afavoreixen el drenatge i l’escalfor acumulada durant el dia es transmet durant la nit. Dóna uns vins intensos, forts, els entesos diuen sensuals, que els hi calen anys en ampolla per arrodonir-se.

Varem comprar els vins al productor Domaine du Père Caboche, Domaine familiar amb més de quatre segles de tradició i cultura de la vinya i el vi. Respecte al mètodes tradicionals i d'envelliment.

  • Le Châteneuf-du-Pape rouge Domaine du Père Caboche té les 13 ceps autoritzades en la DOC. Vi de gran finesa, equilibrat, elegant. Presència de fruits.
  • Le Châteneuf-du-Pape blanc Domaine du Père Caboche és perfumat amb aromes de pera i préssec blanc és un vi subtil i fresc.
  • Le Châteneuf-du-Pape rouge Elisabeth Chambellan té les 13 ceps autoritzades. Gran selecció de les velles vinyes de 80 a 100 anys. Aromes d'espècies, fruits negres trufa i cuir.
  • Le Côtes du Rhone rouge Domaine du Père Caboche. Garnatxa, Syrah. Aromes de fruits vermells, cirera i cassis.
  • Els vins del pays “Le Petit Caboche” rouges, roses, blancs. Suau i fresc
Podeu veure tota la informació en la seva plana web


Tot un món de sabors, gustos i colors
La tapenade, el meló de Cavaillon, la bouillabaisse, l’anchoïade, les tourtons, els formatges, l’all i oli provençal, sol o per acompanyar el bacallà o les carns, les verdures i hortalisses, llegums, herbes aromàtiques com el romaní o la farigola.

La recepta de la tapenade és del llibre de Glòria Baliu.
Aquesta preparació és molt bona untada amb el  pa o amb torradetes o també per farcir tomàquets. Aquí tenim una preparació semblant anomenada olivada.

Ingredients

2 anxoves amb sal grans
500 gr. d’olives negres
Herbes aromàtiques: Una mica de farigola i ½ fulla de llorer 
1 c/p de mostassa*
1 c/p de salsa Worcester
3 c/s d’oli d’oliva extra verge
1 c/p conyac 
Una mica de pebre

La recepta original porta tàperes d'aquí el seu nom a mi m'agraden molt i en  poso.

Preparació i elaboració

Traiem les espines de les anxoves i els pinyols de les olives. Passem per un molinet les anxoves, les olives negres, la farigola, les taperes, la fulla de llorer; afagim la mostassa i la salsa Worcester; es barreja bé. Afegim l’oli, el conyac i el pebre. Ho barregem i guardem amb pot de vidre i posen un raig d’oli abans de tancar. Tindrem un excel·lent preparat o aperitiu per qualssevol moment

Bon appetit!!

c/c = cullera de cafè
  c/p = cullera de postres
  c/s = cullera de sopa

La primavera amb la força dels colors,  la tardor que inunda els boscos de colors rogencs o l’estiu amb els festivals de música o teatre i la Fête de la Véraison al mes d’agost i la Ban  des Vendages abans de la verema. Tot temps és meravellós per visitar aquesta regió.

Les altres etapes d'aquest viatge: 
Un dels escriptors  occitans més importants per la renaixença de la llengua occitana al segle XIX, Frederic Mistral

À Bientôt! Moustaki

Pour vivre ma vie en la rêvant - J'ai suivi le soleil et le vent - Sans jamais mettre une goutte d'eau dans mon vin - J'ai fait de chaque jour un festin. Merci Monsieur Moustaki.

Els jardins del Teatre Grec de Barcelona creix des de fa un parell de setmanes un roser amb nom propi, el de George Moustaki. Les seves flors, una nova varietat nascuda en homenatge al cantautor francès, són de color rosa, de perfum lleuger i afruitat i d'abundant fulla verda fosca. elPeriodico

dimecres 15 de maig de 2013

Un vi, Sanstravé 2005 i un poema


Avui ha finalitzat la Setmana de la Poesia de Barcelona. Vaig presentar a Odín quan va començà i, avui, que ha acabat, un altre vi, de la bodega familiar Sanstravé amb un poema de Joan Margarit. Perquè em sembla una bona idea unir el vi i la poesia. “El vi sembra poesia en els cors" Dante Alighieri
Aquesta bodega de productors familiar té especial cura en tot el que fan. L’amor a les seves vinyes, el vi, el paisatge, la tradició dels avis, la feina i l’amistat amb el poeta Joan Margarit va fer que decidissin que la descripció de cadascun dels vins de totes les seves ampolles, portessin un poema,un fet singular.  L'etiqueta va ser dissenyada per el pintor i escultor  Jobacasen 

Fitxa tècnica del vi
  • Anyada: 2005
  • Denominació d'origen: Conca de Barberà
  • Vinyes: Pròpies de la finca familiar Gasset Reserva Syrah 2005 
  • Varietat: 100% Syrah.
  • Criança: 18 mesos en bóta de roure francès nou amb un mínim de 24 mesos en ampolla
  • Negre molt intens per l’altitut de la plantació, Maceració carbònica
  • Alcohol: 13,5%
  • Preu: 8,50 Euros (IVA inclòs)

Nota de tast
Intensos tons cirera picota i mora. És un vi saborós i profund
Temperatura de servei i maridatge: és recomanable obrir l’ampolla 30 minuts abans de servir. Maridar carns a la brasa i foie micuit

Aquest és el poema que porta en l'etiqueta El Sanstrave 2005 Reserva

Des de Forès
Amb el cel de la nit com un domàs
i les llums de Montblanc a l’horitzó,
com un silenció amfitrió,
l’ampolla de vi negre m’omple el vas.
La lluna i jo parlem front del balcó
sumptuós de la Conca. Quan se’n va,
em quedo amb els records, acompanyat
per l’escalfor entranyable del vi fosc.
Ell és de Solivella, on el perfuma
la marinada i l’ordre verd dels ceps.
Jo vinc -més espartà- de Sanaüja.
Però els dos som de la mateixa terra.
Al fons del meu esguard hi ha la foscor
de les vinyes després de la verema.

Aquest vi el varem comprar un cap de setmana del mes de febrer que varem anar a Solivella, a la Conca de Barberà,  a fer la calçotada. La família Sans Travé té bodega i restaurant. No us el perdeu!
Salut!
La verema a la Conca de Barberà