dilluns, 18 de maig de 2015

Motel Empordà

Sempre és temps de tornar al Motel.

El Motel Empordà està situat a Figueres, a l'Alt Empordà. Quan es va obrir estava a la carretera nacional que comunicava amb França. Ara se'n diu Av. Salvador Dalí. Era la via directa d'entrada dels turistes que venien a la Costa Brava. Es varen fer les autopistes i ara s'hi ha d'anar expressament, com és propi dels millors restaurants:)) El Motel, llavors, transportava tot el nou que representava Europa en aquells moments i era tant volgut. Poder no caldria dir-ho quan es parla d'un clàssic de la Cuina Catalana en majúscules que ha mantingut l'essència, el bon fer i és referent en tot aquest temps d'una trajectòria de més de 50 anys.
El Motel va ser aquell restaurant de carretera que va obrir el senyor Josep Mercader a l'any 1961 i en Jaume Subirós va haver de prendre el relleu massa aviat, i ho va fer de manera superlativa. Del que he llegit i em puc imaginar devien ser moments de molta responsabilitat, de sentir-se orfe d'aquella persona que tant l'havia acompanyat, aconsellat i ensenyat. Així, en el llibre Històries del Motel, Miquel Berga escriu referint-se al senyor Jaume Subirós: “Durant l'any 1980, quan dissortadament el senyor Mercader ja ens havia deixat solia repassar la llibreta un dia sí i un altre també. Sentia la pressió, els dubtes de proposar nous plats a la carta sense que s'allunyessin de l'escola del Motel.”

I ho va fer al costat del gran equip que ho ha fet possible i la família amb la seva esposa, Anna M. Mercader i dos dels seus fills, l'Albert al Motel i en Jordi, amb la seva cunyada Lídia, a l'Almadraba Park Hotel de Roses. Tots amb la millor formació han fet i fan possible seguir el mestratge.
El Motel va captivar a Colman Andrews, on en Josep Pla tenia taula reservada ben situada estratègicament en un lloc del menjador des d'on podia observar el que passava a dins i a fora. Escriptors, pintors com Salvador Dalí, van ser alguns dels seus clients, o el polifacètic Narcís Comadira, tots ells bons gurmets, famílies, parelles, turistes, pagesos del voltant i els clients de tota la vida que sempre tornen al Motel.
Amb el meus pares havíem anat des de Barcelona, també anàvem als estius quan passàvem uns dies a Sant Feliu de Guíxols. El meu pare ens acompanyava i tornava a Barcelona a treballar, (no va fer mai vacances) però no es perdia un dinar als estius en aquest lloc que tant li agradava i es sentia tant bé. Després, la vida va passant per diferents moments. Cadaqués, algun dissabte quan feia bo, amb amics o família i visita al Motel amb més o menys regularitat.

El menjador és clàssic, elegant amb vistes a la plana verda i al jardí exterior. Als estius dóna la sensació de frescor; a la nit, acollidor. Records de les Guies Michelen antigues, llibres, objectes, escultures, parament de taula i cuina, records, fotografies de persones i personatges vinculades al Motel, exposicions temporals, poemes amb dibuixos de xiprers que aturen la tramuntana.

Els plats del Motel són tremendament atractius, en el producte de temporada, la proximitat i la senzillesa, molt abans que es parlés dels moviments slow i km 0. Les herbes a la cuina, la menta fresca, el marduix, la farigola, les vinyes, el mar a prop, la caça, els olors, colors i les elaboracions de l'Empordà. Els carros de les postres amb els pastissos del dia i el dels formatges que són un món a part.
Tot això amb una extensa carta de vins que avui es presenta en una tablet per recollir els centenars de referències d'arreu del món i totes les DO de Catalunya, en especial no falten els vins de la DO Empordà. També hi ha una carta d'aigües amb més de 25 referències de tot el món.

He escrit  alguns posts d'alguns plats del Motel senzillament perquè m'agraden:
Les faves en amanida i menta fresca. Homenatge al Motel. Un dels plats més emblemàtics de Josep Mercader qui va interpretar-lo i adequar-lo a uns gustos més actuals i lleugers.

Són memorables molts plats d'aquest restaurant com les espines d'anxova, per anomenar-ne alguns.

El director i l'ànima del Motel és en Jaume Subirós. Una persona senzilla, elegant, respectuosa, amb al punt just d'ironia que caracteritza la gent de l'Empordà, intel·ligent, obert, escolta, excel·lent xef que estima el seu ofici, gran professional que endevina al client. Aquell nen que amb onze anys va entrar a treballar i amb la seva feina i manera va congeniar i va tenir l'estima i l'afecta de Josep Mercader. Ben segur devia contribuir el seu tarannà. La seva categoria humana està a la sala, a la cuina i en aquells detalls que el fan gran. Quan Dalí estava malalt li portava cada dia el dinar amorosit i amb afecte del Motel.
Dinar de primavera per tres persones cada un de nosaltres varem demanar el nostre plat preferit.
Aperitiu:
Coca de pinyons
Amanida de pop i formatge parmesà


Els primers:
L'amanida de faves amb menta fresca.
Els pèsols amb menta, dolços i tendres de temporada.
Múrgoles del Collsacabra, els primers bolets de primavera, un plat extraordinari.
Segon:
Molla al forn amb verduretes. La molla és un peix més aviat escàs que no es troba gaire al mercat, té una semblança al lluç, cuinat sense ceba, amb l'all encamisat, patates charlotte, amb olives i botifarra. Diu el senyor Subirós: “...i que hi fa la botifarra? Millora el peix? No, el peix millora la botifarra:)). Aquest plat es fa al Motel des de 1961.
Pa de nous, integral i baguette
Aigua mineral Les Creus, L'aigua de L'Empordà

El vi, proper, de Capmany, Anhel Blanc Xarel·lo i Garnatxa Blanca del Celler Pere Guardiola. Un vi afruitat amb el toc del roure molt adequat per acompanyar el dinar.

Per les postres:
Tarta Tatin
Tarta d'aranyons
Vaig demanar al senyor Subirós que em triés del carro de formatges el que li semblés millor. Va triar un formatge de cabra, un de vaca, un de Zamora i un Pecorino.


Cafès Illy i infusions acompanyat de carquinyolis amb Garnatxa  de l'Empordà vi dolç natural del celler Espelt 80 % lledoner negre i 20 % lledoner roig per la sobretaula que ve tant de gust amb els dolços i amb el cafè.




Jaume Subirós em va obsequiar i dedicar el seu llibre Les receptes del Motel Empordà. També varem compartir una estoneta de sobretaula i algunes fotos. 
Emocionada i agraïda.
El Motel Empordà sempre tindrà estrelles:)) Tot un honor.

Divendres es va inaugurar l'exposició de Fonsu Mateu. 
Josep Pla publicà el seu primer llibre important amb el títol de "Coses vistes". Avui, noranta anys després, en Fonsu Mateu presenta "Espais vistos" -impressions sense paraules- que volen ser una picada d'ullet i un petit homenatge a la manera d'observar el món del nostre millor narrador, el senyor Josep Pla, cèlebre freqüentador de les taules del Motel i un amic molt especial d'aquesta casa" Miquel Berga. Exposició del 15 de maig al 15 de juliol de 2015 (imatge de l'obra de la web del Motel)

Hotel Empordà
http://ca.hotelemporda.com/
Av. Salvador Dalí, 170
17600 Figueres  -Alt Empordà-
972 500 562
Obert els 365 dies de l'any.
Molt a prop El Museu Dalí el més visitat de la península. 

diumenge, 26 d’abril de 2015

Dracs, princeses, roses, llibres."Post" Sant Jordi 2015. Salmó fumat i cava

Llegir, llegir bé, és un acte d’amor que cal fer en el recolliment i el silenci. Narcís Comadira 
Sant Jordi de la Casa Amatller
L'endemà de Sant Jordi ja sortien les estadístiques de com havia anat aquest dia de SJ15. Encara, s'estaven ordenant les piles de llibres, els llibreters, editors i escriptors de ressaca, cansats i contents per un dia de SJ15 brillant que ha remuntant les vendes dels darrers anys difícils, sembla que poc a poc el sector va millor. El llibre més vengut en català és la novel·la de Xavier Bosch “Algú com tu”. Premi Ramon Llull. 
                          Aquesta és una escultura que per llegir el que diu el llibre t'has d'estirar..."és quan dormo que hi veig clar"
Aquest SJ hi ha absències, l'escriptor, periodista i bon gormand Joan Barril, "un any de solitud" de Gabriel García Márquez, i pocs dies abans d'aquest SJ15 Eduardo Galeano i Günter Grass.
S'han vengut més roses, gairebé 7 milions, la baixada de l'IVA ha permès abaratir-les i una explosió de roses inundava els carrers.
                                                  és el temps que has perdut amb la teva rosa...
M'agrada acostar-me a les llibreries preferides, l'esforç dels últims dies, els llibreters desbordats que tenen un moment per tu, algú que et dóna la mà amb afecte i et diu no et perdis aquest llibre, l'has vist.? Aquest és molt especial el ven ell mateix, sense distribuïdors, no és un llibre de receptes, és un llibre de converses...:” Confieso que he comido” de Miquel Sen amb algunes receptes al final. Algú pregunta: “Un llibre per algú que no sap cuinar”? 
Aquest dia s'estableix una complicitat entre tots, la gent sembla més feliç.
Al matí anant a la feina, les furgonetes estacionades, descarregant els cavallets, els taulons, les senyeres per començar la gran festa. Després a cada passa una parada de roses i llibres, els autors signant, estudiants de medecina que venen roses i prenen la tensió a canvi d'uns euros pel viatja de final de carrera. Les Rambles, el Passeig de Gràcia, la Rambla Catalunya fins a dalt de la Diagonal per veure a l'amic escriptor que signa llibres i finalment no ha pogut arribar.
Hi ha molts, molts llibres, cada vegada més. Llibres de col·leccionista, repetits, de fons, bàsics i imprescindibles, de bons gastrònoms, de bloggers, de cuiners i periodistes mediàtics, llibres de cuina o producte prologats per grans cuiners, preciosament il·lustrats, de plantes, remeis, licors i conserves, de superació i repte, llibres pels nens, llibres sobre escriptors, cronistes i referents en la literatura. Hi ha molts que desconec, molts que no he pogut consultar o llegir, o que no he trobat a les llibreries.
Els RRMM em varen portar el Llibre de Sent Soví una iniciativa de l'Editorial Barcino i el Restaurant 7 portes. Aquest és el primer volum d'una col·lecció de Receptaris Històrics de la Cuina Catalana, per difondre la cultura catalana en l'àmbit de la gastronomia i la seva evolució fins al s. XX. El llibre de Sent Soví és el receptari més antic conservat en llengua catalana de les classes benestants d'aquell moment. També és un estudi dels context social, econòmic històric i culinari amb receptes actualitzades al català actual per Mònica Barrieras. Un llibre bàsic i del tot recomanable. L'edició està molt cuidada. Amplia bibliografia i referències. Dirigida per un comitè científic integrat per estudiosos de la cuina i la gastronomia. Antoni Riera, Francesc Solé, Jesús Contreras, Toni Massanes, José M. Cela, Daniel Quer entre altres.
Poques setmanes abans de Sant Jordi es va presentar el llibre La Barcelona dels Tramvies i altres textos de Jordi Amat i Agustí Pons de l'Editorial Meteora amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest llibre és un recull dels articles publicats a Destino des de 1946 fins al primers anys de la transició. Articles de denúncia que va escriure el periodista i escriptor independent i compromès Nèstor Luján, també hi ha necrològiques de persones que havien estat vinculades a Destino i un dietari inèdit i personal que ajuda conèixer molt més aquest autor que més enllà de la vesant gastronòmica, un gran intel·lectual en el sentit ampli. Va escriure les cròniques com si fos un testimoni de la vida d'aquell moment i avui, ajuda a entendre molt més d'on venim. Totes les persones que varen assistir a la presentació varen manifestar la gran satisfacció i privilegi que va ser per ells compartir, taula, paraula, ofici, feina, tertúlies amb un gran intel·lectual, humanista i escriptor. No ho dubto.
Un llibre que m'ha agradat molt és Salad Love de David Bez. Salamandra L'autor, no és cuiner, és director d'art i ha treballat en el sector de la publicitat i el disseny gràfic. Ha escrit un llibre sobre les amanides. Creativitat, imaginació i els colors per totes les estacions de l'any. Per les persones que mengem fora de casa i volem menjar de manera saludable, bona i divertida. Doncs aquest és un bon llibre on l'autor ha creat 260 amanides diferents pensant en les persones que estan cansades de menjar de qualssevol manera al migdia perquè no poden tornar a a casa
imatge de la portada  de l'Editorial
la de sota meva:))

El llibre 3 de Quique Dacosta, el vaig veure a la llibreria Documenta
El número màgic que acredita la tercera estrella Michelin. El llibre recull les receptes de les seves creacions del 2012 que li varen suposar el reconeixement a la seva feina i la del seu equip. Les receptes van acompanyades d'un diari personal, les emocions, les sensacions, les reflexions viscudes de la la seva visita a Mònaco convidat d'Alain Ducasse per celebrar el 25 aniversari de Louis XV en l'hotel París. El llibre es va presentar un mes abans de SJ15 junt amb el nou menú 2015 per la nova temporada. La talla d'aquest xef es reflexa en tot el que fa i en el detall que vaig llegir en la contraportada del llibre.

                                                               de la web de Quique Dacosta
Dos bons llibres de Farell Editors, dins de la col·lecció Rebost i CuinaLa Cuina del Vallès,  La Cuina dels Vallesans. Receptes i productes de la Terra. Pep Salsetes. És un llibre diferent d'una persona que coneix el territori, les Fondes, les cuines, els horts, les llavors, els productes, mestre de molts gastrònoms i que de manera desinteressada ha compartit els seus coneixements. Tradició, producte i paisatge.
La Cuina dels Pescadors de la Costa Daurada del cuiner David Solé, cap de cuina del Restaurant Barquet. Aquest llibre recull receptes tradicionals, elaborades de manera senzilla i amb pocs ingredients. La Cuina de la barca. Un dels llibres més venuts  a les comarques de Tarragona. L'escriptor i periodista Jordi Cervera va dedicar un post, en el seu blog deixo l'enllaç.

imatge de David de la web del restaurant el Barquet

De pans per Catalunya d'Ànnia Monreal SD Mudito. És un autèntic treball de camp per Catalunya on l'autora descobreix els forns, els forners, els diferents tipus de farines i els pans. No espereu trobar receptes és un testimoni i un regal extraordinari pels panarres. Pròleg d'Iban Yarza
Oli de la Via Augusta amb pròleg de Joan Roca d'Onada Edicions. El Territori de la Sénia. Les Oliveres mil·lenàries, més de 4.700 oliveres, la major concentració a Espanya i una de les majors d’Europa. El nostre patrimoni. Els molins d'oli, els restaurants, i les receptes preparades amb aquest oli, elaborades a partir de les varietats tradicionals de la zona: Farga, Morruda, Sevillenca i Empeltre. Un tresor.
Mas de 100 recetas adelgazantes pero sabrosas. De David De Jorge & Martín Berasategui. Un receptari que han elaborat els dos cuiners, en l'aventura i repte difícil que es va plantejar el cuiner per aprimar-se quan es va convertir en una qüestió vital. Destacar el pròleg i els vint manaments plens d'optimisme i positius que l'han ajudat aconseguir aquest gran repte i un dogma de fe. Buscar l'ajuda d'un professional.
Cuinem a casa les postres de Jordi Roca. D'Ara llibres. Postres per tothom per fer a casa preparats pel millor reboster de l'any 2014. 
Un llibre entranyable: “Dolços del món de l'escola” del Ceip Rafael Juan Vidal. És un llibre multicultural fet per moltes persones de diferents nacionalitats de la comunitat educativa: Marroc, Romania, Xile, Anglaterra, Ucraïna. El llibre “Dolços del món a l'escola” recull 22 receptes diferents elaborats per les mares, mestres, cuinera, dones de la neteja. La fotografia i maquetació a càrrec de Xavier Molla. Aquest llibre s'ha fet per commemorar el 50 aniversari de l'escola.

El llibre Herbarius, petit  herbolari per posar colors. És un llibre que recorda als quaderns-llibretes dels estius, per pintar, meditar sobre les plantes i les herbes més comuns de Míriam Sugranyes. Una delicadesa
I no podia faltar un llibre del món de l'enologia. La cata Nordica Libros un relat de Roald Dahl. Amb il·lustracions d'Iban Barrenetxea. 
Es va publicar per primera vegada al març 1945 al Ladies Home Journal i posteriorment a l'any 1951 The New Yorker.. Un magnífic treball.

Pels nens,

Dragonario. Un catàleg de dragones i dracs de Raquel Gu. Ediciones B

Un llibre de dragones i dracs per a petits i ganàpies!
Un original projecte que té com a protagonistes els dracs, antiherois per excel·lència de la festa de Sant Jordi. els dracs són els convidats principals.
La dragona de la llacuna que mira la lluna; al drac que es burla del cavaller; el drac que guarda els seus somnis en un pot; a un altre més que sap anar amb bicicleta ...altres dragons van en metro:)) En fi, una col·lecció singular d'aquestes belles i gegantines criatures que fascinen per igual a grans i petits.

María d'OQO Editora, un llibre per aprendre a compartir i ens ensenya a posar-nos en el lloc de l'altre i aprenem a ser més solidaris. Aquest conte el vaig trobar casualment en la parada del carrer València de la Llibreria Jaimes. Està basat en una cançó polonesa amb dibuixos de la il·lustradora portuguesa Mafalda Milhões
La cuina d'en Sam i la seva família de Jaume Copons i Lyliana Fortuny, Editorial Barcanova. Un llibre que es va poder descobrir i tastar en Mon Llibre. És un llibre de cuina que està molt pels més petits recomanat per quatre llibreters. Aquest és un llibre de cuina de veritat, dedicat als petits grans xefs que somien en l'arròs amb llet, en el pollastre a l'estil Kentucky i en el pastís de xocolata, xocolatíssim…
Sopa de carbassa a qui no l'agrada?d'Helen Cooper de l'EJ. Aquest conte és un relat de l'amistat entre tres amics: l'ànec, l'esquirol, i el gat. Cada dia fan la sopa de carbassa, cada un té els seus papers però un dia...un conte que parla de la convivència i presenta aquest recepta del temps de la tardor. Tindrem pebre per posar al final?
Alícia en el País de las meravelles. Aquest any es celebra el 150 aniversari d'aquest conte, els personatges, les al·lusions, el temps, les percepcions. Un clàssic per rellegir. En la darrera edició de Barcelona Degusta va tenir un lloc destacat per les postres deixo l'enllaç.

Un gran projecte dels il·lustradors per commemorar el 150 aniversari:
Un detall, Furoshikis per embolicar llibres
Quan tornava cap a casa vaig trobar a la il·lustradora Carme Solé em va obsequiar amb un dibuix del pa amb tomàquet. Aquesta il·lustració amb un dibuix de l'ocell i signada per l'autora la posaré al post del pa amb tomàquet. Igual que l'any 2013, aquest any acompanyo el post amb una il·lustració. :))
Proposta Cava Rosae de Cava Rimarts. Elaborat amb Pinot Noir em va semblar un cava que posava nom al dia, tan sols el venen en una botiga a Barcelona, Uve-i. Acompanyat de salmó fumat, final de SJ15. 
Premis Drac a Solsona
A l'apartat Biblio es poden veure els anteriors Sant Jordis des de que he començat el blog