dilluns, 18 agost de 2014

El Cigró d'or

Oriol Llavina, xef i propietari dirigeix El Cigró d'or al costat d'un equip amable i en sintonia: Biel Jover, cap de sala i amant del vi, atent; Jony Cañaveras, cambrer, sense parar ni un instant, discret; i els cuiners Carlos Poncel i Edgar Morales a la cuina amb l'Oriol fan que tot vagi a l'hora, cuidin els detalls, que hi són, malgrat puguin passar desapercebuts. La carta revisada cada dia d'acord amb els productes del mercat. El Cigró d'or està situat a l'altell del Mercat de la carn al centre de Vilafranca del Penedès.
T'has fixat? Sí, m'he fixat. El vi s'ho mereix, el vi s'ho mereix tot. Copes Riedel, Vilafranca del Penedès és la capital vitivinícola de la comarca del Penedès i probablement una les més importants del país. He trucat dues vegades havia reservat per les dues...no arribo...!! vaig em retard, havia anat a trepitjar les vinyes i a capbussar-me en el paisatge, em disculpen. Sóc conscient de que tenen poques hores entre servei del migdia i el de la nit. Arribem a les 3!

Oriol Llavina va formar-se a L'Escola d'Hoteleria Joviat, va treballar a diversos restaurants i com diu ell “va fer la mili” al restaurant Drolma amb el xef Fermí Puig dins de l'Hotel Majestic a Barcelona, al Passeig de Gràcia. Arriba un moment que el xef té que decidir i apostar per un projecte de vida professional i què millor que tornar al seu poble, Gelida. El 2002 reobra El Cigró d'or, era el moment; després de 10 anys va apostar pel restaurant d'El Mercat que ja dirigia, i al 2009 rep el reconeixement de cuiner de l'any. Vinculat en diverses associacions gastronòmiques.


La cuina de l'Oriol és una cuina de la seva comarca que rep la tradició, projecta modernitat i ganes que poc a poc vol aconseguir. Els llargs horaris de les cuines, l'esforç que suposa tirar endavant un projecte, mantenir-lo i l'afany d'aconseguir una millora constant. El que falten són hores per fer tot el que es vol fer i tenir més temps per pensar els plats que es volen idear.

Inquiet, tolerant, receptiu, ganes de superació, un entorn immillorable i un nom que ja li està bé, penso que defineix, segurament, el que vol transmetre amb la seva cuina.
M'esperen dues persones de premsa, parlem més tard, aquesta setmana vaig de bòlit, estic preparant una classe pels Juliols de la UB sobre “la cuina i el vi”. Interès pel territori i el paisatge més proper, la cultura de la gastronomia i el vi. Per la seva comarca.
Una bona i complerta biblioteca a la dreta entrant, alguns dels llibres llegits i rellegits, la cuina oberta a la sala, una tendència cada vegada més habitual. Cuinem i treballem de la mateixa manera hi hagi o no hi hagi clients. Una declaració d'intencions.
El Cigró d'or estava pendent des de fa temps, a l'entrada dels cigrons li vaig fer una clicada d'ull perquè el nom del restaurant diu molt de qui està al davant i també del que vol transmetre el xef.
Menú degustació d'un dissabte d'aquest estiu:
Aperitiu:
Fetge de tonyina amb confitura de taronja.

Els plats:
Pop fumat amb farigola amb amanida de melmelada de poma i aranja.
Fantàstics canelons “cruixents” de pollastre del Penedès, no podria ser d'un altre manera, excel·lent farcit, la mida perfecte i la beixamel que embolcalla el caneló també. A Vilafranca es celebra la Fira del Gall pels vols de Nadal.

L'ingredient estrella de la casa: “Els cigronets són de l'Alta Anoia” amb escopinyes de Vilanova i la Geltrú, la flaire del mar.


Extraordinari plat, galta de tonyina Balfagó 
amb tomàquet de cor de bou, rosa, gustós, deliciós un dels millors tomàquets que hi ha per amanir, esferificació de l'aigua dels musclos tenyida de blau, acadèmica i divertida.

Xai de Queraltó, diuen que els xais passegen per les vinyes del Penedès, amb lletons... records i sabors retrobats, nostàlgia de quan vivia l'àvia, la meva:))

Les postres: Gelat de llimona, pinya, gelatina de menta i tagliate, refrescant i subtil.

Pa del forn Pares de Vilafranca un bon pa,

Vi rosat Torelló Petjades 2012: Varietat merlot, m'agraden els vins rosats, especialment als estius, a la temperatura òptima, és un vi jove, amb records de fruits vermells i potser alguna flor que no identifico, una mica dolcet, mai apegalós, profundament agradable en un dia de calor i que va acompanyar molt bé al menú degustació des de l'inic al final.

Ha obtingut diversos reconeixements com la medalla d'or en el 47è Concurs de Vins DO Penedès organitzat per l'Acadèmia Tastavins Penedès amb el recolzament del Consell Regulador de la D.O i tres anys consecutius el millor rosat d'Espanya segons la Guia Repsol (anyades 2011,2010 i 2009) i dos anys consecutius Millor vi rosat del Penedès segons la Guia de Vins de Catalunya (anyades 2010 i 2009), a més de ser guanyador d'una medalla de plata a la International Wine and Spirits Competition (IWSC 2012), obtindre 90 punts Peñín (anyada 2011) i el Premio Anual 2011 de la Asociación Española de Periodistas y Escritores del Vino.

Aigües: Vichy i Veri.

El cafès són Novell varietat aràbics, un bon cafè, un bon dinar imprescindible per un amant del cafè.

A més a més, El Cigró d'or té tres menús diaris de 12,50 €, 16,00 €, i 25,00 €

Continuo fent allò que més m’agrada: cuinar. Treballar els productes de la terra, promoure la tradició vinícola d’aquest tros de país i defensar una cuina que faci d'El Cigró d’or un restaurant fidel al Penedès. Toca encendre els fogons i la resta està per cuinar”.


Plaça Vall del Castell, 17, 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona
938 905 609


dimecres, 30 juliol de 2014

Una sopa freda. Salmorejo cordovès


La sal era el símbol de l'amistat tant pels grecs com pels àrabs, i d'altres cultures. Sense la sal no podríem viure. Aquest és un dels ingredients amb que es prepara el salmorejo i que la Cofradía del Salmorejo Cordobés li dedicarà al mes de novembre un simpòsium

El salmorejo és l'excel·lent combinació d'una sopa de pa i una sopa freda, alguns diuen que és una mena de gaspatxoAntiga, humil i rural que la gastronomia ha sabut transformar i reconvertir en un dels plats més emblemàtics de Còrdova, d'Andalusia, del Mediterrani. Quan vaig escriure la sopa de síndria i tomàquet amb ricotta, la primera sopa freda del blog, la vaig anomenar amb el propòsit de publicar-la.
La cuina familiar i professional l'ha mantingut con senyal d'identitat. L'oli d'oliva extra verge que tenim al Mediterrani, les excel·lents DO que té Còrdova; La sal, aquest mineral indispensable per la vida; El pa, el cereal, si pot ser, de Telera o en qualssevol cas del dia d'abans; el tomàquet, l'hortalissa que va transformar la cuina d'Europa, té que ser ben vermell, amb polpa, madur, sucós, ara a l'estiu està en el millor moment i l'all si pot ser de Montalbán, s'ha de utilitzar amb mesura perquè sinó espatllaria el salmorejo o qualssevol altre plat. Productes que formen part del patrimoni la dieta Mediterrània.
Andalusia té una gran qualitat i varietat en tots els seus productes. El col·lectiu de xefs Gastroarte i la Cofradía del Salmorejo que ha celebrat recentment el cinquè aniversari han aconseguit mantenir-lo com a patrimoni gastronòmic. Els xefs de les diferents províncies han elaborat un receptari innovador i actual on el salmorejo és el principal protagonista. La web de la Cofradía del Salmorejo té un ampli contingut per anar més lluny:))
El salmorejo és una base, crema o emulsió que tradicionalment s'acompanya d'ou dur i encenalls de pernil, si pot ser ibèric. Admet altres acompanyaments i/o altres productes, ingredients com han recollit els xefs en la cuina actual. El salmorejo seria com una mena de pa amb tomàquet líquid, perfectament emulsionat, que admet moltes combinacions o maridatges. Almudena Villegas, autora del llibre ESalmorejo CordosAcadèmica considera que el salmorejo es una emulsió i el gaspatxo, una sopa freda.
No em perdo el salmorejo quan he anat a Còrdova, es pot trobar i degustar en gairebé tots els restaurants, tasques, tavernes de la ciutat. A la web hi ha altres llocs on es pot degustar fora d'Andalusia o preparar la recepta que acompanya aquest post:)) L'últim cop, ja fa dos anys, vaig anar al restaurant El Caballo Rojoun dels clàssic de la ciutat, on anava sempre el meu pare quan visitava la ciutat. Excel·lent!
Còrdova és una de les ciutats més maques d'Andalusia i la millor manera de descobrir-la es perdres per la ciutat, els seus carrers, alguns plens de flors, els seus museus, la pintura, el centre històric, la jueria, els empedrats, les cases blanques, els forjats, els patis interiors amb el soroll de l'aigua, enrajolats amb ceràmica blava i verda, amb la vegetació, les flors, els geranis, que refresquen els ambients. Passejar, caminar per la ciutat, aturar-se, prendre un vi de Montilla, el soroll dels cascos dels cavalls per l'empedrat dels carrers, els silencis. Poetes, pintors, arquitectes, o filòsofs i la seva història són presents en aquesta ciutat. 
La brisa del Guadalquivir, la Mezquita, els Alcázares de los Reyes cristianos perdrés tota una tarda a Madinat Al- Zhara.
La recepta del salmorejo és molt fàcil de fer, bons productes i èxit assegurat. Agrada a tots, pels petits i grans. Passa molt bé, ve molt de gust als estius i és un bon dinar amb totes les propietats i nutrients. Les batedores elèctriques ajuden aconseguir una emulsió i cremossiat perfecte!
La recepta: (per 4 persones)
Ingredients:
  • 1 kg de tomàquets madurs
  • 200 gr. pa d'ahir si pot ser de Telera
  • 100 gr. d'oli d'oliva extra verge
  • 1 gra d'all
  • 1 o 2 ous durs
  • 10 gr. de sal
  • encenalls de pernil ibèric
  • unes flors (a la recepta clàssica no es posen) de les hortalisses de l'hort per decorar: albergínia, pebrot, mongeta.
  • N'hi ha que posen vinagre
Preparació - presentació
Rentem els tomàquets. Es treu el peduncle dels tomàquets i els partim en octaus. Es posen en un bol gran.
Tallar el pa en trossos, els incorporem al tomàquet amb la sal, d'aquesta manera s'aconsegueix que desprengui més aigua, barregem. Passat un 1/4 d'hora, aproximadament, ho posem en el vas de vidre de la batedora elèctrica. Afegim el gra d'all pelat i sense el nervi, (la proporció és adequada tan sols aporta l'aroma) i, l'oli d'oliva extra verge. No és treu la pell i la grana del tomàquet perquè porta el color i les propietats. Després quan ho passem pel xino quedarà molt bé.
Batre 3 o 4 minuts (orientació) fins obtenir una emulsió o crema.
Passar pel colador xino per descartar qualssevol resta o pell i aconseguir la màxima cremositat.
Emplatar. Acompanyar d'ou dur els encenalls de pernil. He posat unes flors de l'hort. (albergínia, mongeta tendra, pebrot...)
Fet i menjat. Bon profit!
Estris: Batedora elèctrica, colador xino, tallant i ganivet.
Suggerència Unes hores abans de fer el salmorejo posar el vas de la batedora elèctrica i els bols a la nevera perquè transmetin el fred als productes.

diumenge, 20 juliol de 2014

Les coques. Coca de recapte


El nouvingut/turista que arriba a Vic queda sorprès quan tasta la coca de forner amb llonganissa...
La coca de forner és una preparació, molt popular en els pobles i les comarques de Catalunya i perquè no en tota la Mediterrània. Les coques de forner tenen forma allargada fan uns 18 cm d'amplada i 80 cm llarg aproximadament. Hi ha tantes coques de forner com pobles i forners. Elaborades amb la mateixa massa del pa són ensucrades i, en alguns llocs, s'afegeix una mica anís. També es poden fer sense sucre, una delícia sucades amb tomàquet i un raig d'oli d'oliva extra verge.

Hi ha bones coques de forner a La Seu d'Urgell, Organyà, Puigcerdà, Bellver, Martinet, Rupit, Vic o Castellfollit, alguns pobles de la comarca de la Garrotxa, per dir-ne alguns que n'he tastat de molt bones. En realitat, allà on es fa pa de blat es fan les coques de forner.
A La Seu d'Urgell a sota les voltes, al carrer Major i molt a prop de la Catedral on es celebra el mercat hi ha Les Mesures de la bladeria que daten de 1579 i 1840. Són la constatació del que va ser un gran centre de mercat de la comarca. Aquestes mesures de gra són el fidel testimoni.

                                         Aquestes dos imatges són  de la wikipedia
Les coques són preparacions que es composen bàsicament de farina, aigua, oli (abans segí) i sal, segons els ingredients poden ser dolces o salades. Conegudes des dels temps dels romans. Són semblants a les pizzes o les foccacies italianes, però, poder una de les diferències és que les coques no porten formatge i per suposat els tipus de farines que s'utilitzen en cada elaboració van canviant d'un regió a altra i fan canviar a l'hora les preparacions. De coques en trobem en les comarques de Catalunya, Llevant, la Franja, l'Aragó, les Balears. 


                               La Fogaina  "No es tracta de produir per produir, es tracta de respectar l'ofici" 
Al post de la Coca de Sant Joan vaig escriure sobre les coques, les varietats, l'origen, aquesta tradició popular lligada, en ocasions a celebracions, festes i calendari llaminer. En algunes poblacions es reparteix coca de forner després de la Cavalcada de Reis o per les Festes Majors amb xocolata desfeta.

                                         coca de ratafia de Santa Coloma de Farners
Jaume Fàbrega escriu que la primera recepta de la coca de Sant Joan la va recollir Ignasi Domènech en el seu llibre la Teca per acabar l'article amb la cançó de la Nit de Sant Joan d'en Jaume Sisa:))

Josep Lladonosa escriu dos capítols sobre les coques dolces i salades;

Manuel Vázquez Montalbán escrivia: “ En arribar Sant Joan, Sant Pere o Sant Jaume, i també altres diades assenyalades, no pot mancar a cap casa coca, sigui de pinyons, de llardons o de fruita confitada...”

En Josep Pla recorda amb emoció la coca de pa de pessic que li feia la seva mare

Néstor Luján va escriuré sobre la tradició de les coques als Països Catalans i, com aquesta paraula, molt antiga la recollia el franciscà del s. XIV Eiximenis per passar al castellà amb el mateix significat i l'atac de riure que li va agafar passejant amb en Josep Pla parlant de les coques.

Eliana Thibau va escriure el llibre: “Les coques catalanes” recull gairebé un centenar de coques dolces i salades, un recorregut per la geografia al voltant de la coca com senyal d'identitat, una meravella. En qualssevol cas la coca pertany a la cuina del pa i a la cuina popular.

Cuiners com Carme Ruscalleda, David Heras, qui fa una recepta amb llonganissa de Vic invertida que em recorda a la costum de menjar coca de forner amb llonganissa de Vic o Ramon Freixa han elaborat  versions en alguns receptaris.

Varietats en la forma i el contingut: Coques rodones com les tortades, la de Sant Joan que inicialment també tenia forma rodona per simbolitzar el sol, les coquetes, les coques d'Arenys, de Valls, les panades o empanadons, de ratafia, de vidre, coques de cireres, de llardons, de brioix, farcides d'espinacs o carbassa cosines germanes de la pizza calzone. Hi ha coques de totes les maneres però s'hi ha una coca molt popular és la coca de recapte tradicional de les comarques de Lleida o comarques limítrofes de Tarragona, l'Aragó, o també semblants a Mallorca.                                      

                                         coques de forner amb xocolata, pinyons i sucre
La coca de recapte, cóc, coca enramada, coca decorada, coca de verdures, coca de samfaina, coca d'escalivada o tomàquet o la coca de Mallorca anomenada trempó és en la base la coca de forner a la que s'afegeixen les hortalisses i bon raig d'oli d'oliva. Hi ha bones coques de recapte per tradició en molts pobles de les comarques de Lleida -Tàrrega, Balaguer- i Tarragona.

La paraula recapte de “recaptar” de captar, de recollir allò que es troba al rebost i a l'hort i de captare del llatí.

La mare, a casa seva, en el temps dels seus avis, feien la pasta fresca i el pa, fins i tot tenien uns palets on assecar la pasta i una pastera. Una vegada preparada la massa la portaven al forn del poble, com era habitual en les cases de camp perquè no totes les cases tenien forn i, de vegades, amb la resta de la massa del pa es feien unes “coques” o “panades” que farcien amb espinacs, carbassa, tomàquets i pebrots coincidint amb el temps de la sega quan l'hort comencen les bones hortalisses i, de vegades s'afegia alguna arengada o llonganissa de la matança del febrer conservada en oli. Diu d'aquell pa que durava una setmana!

                                La sega, Joaquim Vayreda. Wikimedia Commons
La recepta és el resultat de proves, anades i vingudes, consultes en receptaris, del que m'han explicat a casa i arreu perquè les masses, per mi, no són fàcils. A tot no s'arriba! Finalment he fet aquesta coca de recapte que ha sortit molt bona. Les coques de recapte venen de gust a l'estiu com berenar-sopar o tallades petites com aperitiu o pica-pica.

Si la voleu fer prengueu unes hores i com deia en Josep Pla: “La Cuina vol temps, paciència i calma” és un gran plaer veure el resultat de la feina, el plaer de compartir una preparació feta per nosaltres.

Ingredients:

Per la massa:
  • 1/2 tassa de farina de blat de moro (Maizena)
  • 3/4 de litre d'aigua mineral
  • 1 c/c de sal
  • 1 c/s d'oli d'oliva extra verge
  • 1/4 part de les pastilles de llevat de París (llevat de forner) que venen al súper.
  • 2 c/c de sucre
  • 1 i 1/2 tassa de farina de blat

Per decorar la coca:
  • 1 albergínia
  • 1 pebrot vermell
  • tomàquets cherry els que calguin
  • anxoves al gust
  • pinyons uns quants:))
  • sal
  • pebre
  • oli d'oli d'oliva extra verge
  • pebre vermell dolç

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa


Preparació de la massa:

Posem la farina de blat de moro (Maizena) en un bol ampla. Escalfem 1/2 tassa d'aigua mineral i l'aboquem a la farina de blat de moro (Maizena) afegim l'oli d'oliva, la sal i barregem. Deixar refredar.

En el recipient del robot de la cuina, dissolem el llevat i el sucre amb 1/4 de tassa d'aigua mineral tèbia (no moure deixar reposar de 5 a 10 minuts, per activar el llevat!! very important!!).

Quan s'hagi refredat la farina de blat de moro (Maizena) i el llevat s'hagi activat afegir-la al llevat junt amb la farina de blat tamisada.

Amassar bé amb el robot de la cuina fins que la massa es vagi separant de les parets del recipient.

Untar un bol amb oli d'oliva i deixar la massa tapada amb un drap de cotó, reservada de corrents d'aire a una temperatura ambient, almenys, de 22 ºC durant 1 hora fins que hagi doblat el volum.


Preparació i cocció de la resta d'ingredients:

Rentem l'albergínia i el pebrot, els assequem i els untem d'oli d'oliva.
Els posem al microones 4 o 5 minuts a màxima potència. Quan les hortalisses s'hagin refredat una mica els hi trèiem la pell i, la grana del pebrot. Amb els dits o un ganivet petit fem tires primetes. Salpebrem. Reservem.

Espolsem una mica de farina en la taula de treball i amb l'ajuda d'un corró estenem la massa i li donem forma allargada.
Preescalfem el forn a 200 º Posem la massa en un plata per anar al forn i la pintem amb un preparat de pebre dolç vermell i oli d'oliva extra verge.
Posem i decorem amb els ingredients que hem triat, l'albergínia, el pebrot “escalivats” els tomàquets cherry partits per la meitat, les anxoves i els pinyons. Afegim un raig d'oli d'oliva.



Fornejar 15 a 20 minuts controlar. Presentar a taula, tallada en trossos petits.
Estris: Atuell de pastar, bàscula, bols, pinzell, espàtules.
Bon profit!!
Maridatge: El rosat m'agrada gairebé sempre, especialment a l'estiu, la varem acompanyar amb un De Casta de Torres, un clàssic. 
Nota de cata de Torres: Elegant color cirera sobre suaus fons morats. Aroma floral que recorda certes flors com la mimosa i el lliri complementat per discrets matisos afruitats (pruna, cirera ...). Paladar untuós, i equilibrat per una bona evolució sensorial del vi. Al final de boca, les sensacions de l'aroma es prolonguen, agradables i delicades.

La coca de recapte, semblant està recollida en el llibre Corpus Culinari Català i en el receptari de 1714

Us agradarà: