dilluns, 31 d’octubre de 2011

Panellets de la Carme Ruscalleda.

Visites novembre 2016: 6.146
Els panellets són uns dolços que es mengen tradicionalment en la nit de Tots Sants, amb les castanyes i els moniatos. Podeu trobar-los, unes setmanes abans en moltes pastisseries  sembla que ja s’han estès a tot el territori de la península.

D’un temps cap a aquí també hi ha la costum, de preparar-los en moltes cases, pot ser per dues raons, per els preus alts o per ser una activitat divertida per fer en família i amics.
Els mercats i les escoles organitzen tallers per aprendre a  fer panellets, és una manera divertida per iniciar als nens en la cuina, junt amb l’ametlla i el sucre podeu trobar trossets de sorra del pati i una mica de plastilina.

L'Enciclopèdia Catalana els defineix: “Dolç de dimensions petites i forma diversa, fet essencialment de massapà, al qual de vegades s’afegeix pinyons, coco, fruita confitada o altres ingredients i cobert amb sucre, ametlles i pinyons torrats, etc"

D’on venen aquest dolços?. Són una tradició àrab? L’ametlla i els pinyons són fruits que podem trobar en  tota la Mediterrània. Sigui com sigui, fa poc vaig llegir que l'origen dels panellets és les mans de la persona  que els ha elaborat. 
En la festivitat de  Tots Sants,  sembla que els campaners es quedaven tota la nit a l’església i els feligresos s’acostaven i, els hi portaven fruits secs, castanyes i vi dolç. Per ajudar a passar la nit i, guarir-se del fred amb una menja molt energitzant.¡¡

Els fruits secs s’utilitzen força a la nostre cuina: La picada, les postres de músic, el menjar blanc, los huesitos de santo, el refrescant ajo blanco de l’estiu, o el massapàSigui,  per la festa religiosa o sigui per la tradició dels fruits secs, aquí teniu els panellets. 

De receptes de panellets en podeu trobar les que afegeixen patata o moniato a l’ametlla fins les que no en posem. A mi m’agrada  la recepta de la Carme Ruscalleda del seu llibre: Cuinar per ser feliç,  la faig cada any i,  el resultat ja m’ho direu¡¡. 
Els ingredients: (per 6 persones)
  • ½ kg d’ametlla en pols
  • 350 gr. de sucre
  • 150 gr. d’ aigua mineral
  • 1 clara
  • 1 rovell
  • 200 gr. pinyons del Montseny 
  • 200 gr. coco ratllat
  • 200 gr. codonyat
La preparació de la pasta mare:
1. Mesclar dins una cassola prou ample el sucre i l’aigua, arrencar el bull per convertir-ho en xarop. Abocar-hi les ametlles en pols i no parar de remenar contínuament fins a fer una pasta lligada que es desprèn de les parets uns 2 minuts. 
2. Apartar del foc i deixar refredar. Incorporar a la massa la clara d'ou sense muntar, remenant bé. Deixar reposar la massa unes 2 hores a la nevera. (És molt pràctic fer la massa mare la vigília)
La preparació i la cocció dels panellets:


1. Partir la pasta mare en tres parts.

2. PER ELS DE PINYÓ: D’una de les parts de la pasta, formar boles petites i regulars i arrebossar-les amb els pinyons. La pasta mare és prou enganxosa per retenir el pinyons ben enganxats. Col·locar-los en una plàtera de forn, sobre un paper siliconat i pintar-los amb rovell d’ou, mesclat amb 6 gotes d’aigua. Fornejar a 200 º C., pocs minuts; només el temps de daurar els pinyons amb un color ben agradable i deixar l’interior ben tendre. (orientació 6 minuts)

3. PER ELS DE CODONYAT: Una altre de les part de la pasta mare, estirar-la amb un corró, entre dos papers siliconats, aconseguir un gruix d’1 cm. Tallar-la a quadrats prou grans per embolicar-hi uns tacs de codonyat d’1cm x 1cm. De mida. Tancar aquesta mena de paquetet i donar-li una bona forma, com un cub i arrebossar-los amb sucre. Col·locar-los en una plàtera de forn, sobre un paper siliconat. Fornejar a 200 º C., pocs minuts, just el temps de fer una crosteta i deixar l’interior inalterat. (orientació 5 minuts)

4. PER ELS DE COCO: L’última part de la pasta mare que ens queda, amassar-la amb el coco ratllat i formar boletes ovalades. Col·locar- los en una plàtera de forn, sobre un paper siliconat. Fornejar a 200 º C., pocs minuts. (orientació 4 minuts)
Bon profit i bona castanyada ¡¡
La proposta d’inspiració: La pasta mare permet fer totes les combinacions i formes que agradin: Des dels clàssics, fins barrejar a la pasta mare amb cafè, llimona, o taronja, maduixa, grosella, gingebre, xocolata, fins i tot he vist de gintònic. ¡¡

Estris: Cassola ampla, espàtules, paper siliconat, pinzell.

Consell imprescindible: Preparar la pasta base la vigília!!!

Maridatge:El Moscat Fabra Masia Pairal Can CarrerasVi dolç natural 2010 o Moscat Espelt. D.O Empordà.

Un vídeo: Els panellets, la nota dolça de Tots Sants.


Pot interessar el Calendari Llaminer de Cuina Cinc
o

dissabte, 29 d’octubre de 2011

El codony, el sol de la tardor. Codonyat

Avui començo el meu blog

L’arbre, les fulles grans, la flor delicada amb pètals rosats, blancs i, després una fruita que canvia i es transforma per posar llum als daurats i rogencs colors de la tardor. 

Aquesta fruita va venir al nostre país provinent de l’Orient. A l’antiga Creta era tradicional que acompanyés els casaments i, era coneguda com la poma de Creta, la fruita de l’amor i la fecunditat. 

El codony com diu Jaume Fàbrega, més que una melmelada és una confitura. Una de les conserves més populars i casolanes de Catalunya. A pagès, era costum al costat de la bassa, plantar un codonyer que, proveïa el rebost de les masies.
M'agrada observar l'arbre, les fulles, les flors, la fruita, collir-la, mai es freda, convida a tenir-la a les mans i acariciar-la. El codony madura amb el sol de setembre.

El pintor manxec Antonio López en el jardí del seu estudi va plantar un arbre,“El membrillero". Cada any quan arriba la tardor  el pintor l’observa. S'instal·la i, durant quasi tres mesos pinta, espera la llum, la quotidianitat, la observació, el pas de les hores, el resultat va ser la seva obra coneguda amb aquest nom. D’aquesta obra i, el món que envolta al pintor, el director Víctor Erice va fer la pel·lícula: "El sol del membrillo", inspirada en aquest fet.
                              imatge del Museu Thyssen Exposició Antonio López "Membrillero"
Probablement va ser  una de les primeres fruites que es va utilitzar en conserva. El seu fruit pot servir per fer confituresgelea, pastissos, coques, per farcir els panellets, la ratafia, el ponche acompanya plats de caça com el senglar, l'ànec o el conill i transformat en codonyat ens proporciona moltes propostes interessants a la cuina. 

El codonyat que he preparat es conserva perfectament a una temperatura de + 3º C (la nevera, al calaix de les verdures és un bon lloc, si teniu la sort de tenir un rebost fresquet encara millor). Fins que colliu el fruit de l'any següent. El podem consumir sense necessitat de additius o conservants, la seva pell porta molta pectina natural i, això ens anirà molt bé per obtenir la textura que ens agrada. Anem per la recepta,

Codonyat
Els ingredients
  • 1 kg de codonys
  • 750 gr. de sucre, també es pot substituir per fructosa
  • El suc d'una o dos llimones
  • Aigua mineral
La preparació i cocció:
Moltes són les maneres i moltes les receptes que podeu trobar. Presento una que dóna un bon resultat.
  1. Netejar el borrissol dels codonys amb un drap de cuina, després els renteu, els partiu i els hi trèieu les llavors, afegiu el suc de la llimona per donar l'aroma i, a l’hora evitar l’oxidació.
  2. Posar els codonys en l’olla pressió (és més ràpid) amb aigua que els cobreixi. Bullir aproximadament 8 minuts.
  3. Una vegada estan bullits els coleu, es pot reservar l'aigua de bullir-los per fer  gelea, afegim el sucre als codonys bullits. Deixar macerar de 4 a 8 hores. 
  4. Triturar amb la batedora. Tot seguit tornar a coure i remenar sovint fins que la confitura es vagi desenganxant de les parets de l’olla. En aquest moment heu d’anar molt alerta perquè no us esquitxi. 
  5. Finalment ho posem en recipients o en pots reciclats i esterilitzats, deixar refredar i, ja tenim la confitura.
Bon profit ¡¡

Els estris: Olla pressió, cullerots, espàtules, batedora, recipients.

Propostes: Una parella clàssica d'aquestes postres és el formatge. Molt fàcil de preparar. (una vegada tenim fet el codonyat). És un bon recurs tenir-ne a la nevera, en un moment podem preparar unes bones postres per presentar a taula: El codony, les nous i el formatge, una manera de fer sobretaula degustant els formatges, trencant les nous i assaborint la confitura de codony.

Si aneu al País Basc, als caserios i les sidreries són les postres habituals en berenars, sopars i dinars. El codonyat, acompanyat de formatges d'ovella i les nous
Qualssevol formatge resulta excel·lent. Us recomano que el tasteu amb mató, un sabor suau, o un formatge de cabra com podria ser Lo Serrat Gros o un formatge blau per donar un gust més intens com el formatge blau d'Osona; Recentment he descobert, a la Fira Sant Ermengol 2015, el Blau de Sora, de la Formatgeria Rovira, petits productors, també de la comarca d'Osona que fan una feina excel·lentNo hi ha formatge dolent!! Podeu veure les entrades de CuinaCinc dels formatges. També és interessant com un dels ingredients en una tapa o per acompanyar les amanides. Totes les propostes i combinacions són excel·lents.

El consell: Tingueu en compte les altes temperatures que agafa el codonyat quan s'elabora. Els draps que utilitzeu per agafar els estris si es taquen no els podreu fer nets per molt que els renteu¡¡
VisitarFira del codony a Tremp es fa al voltant del cap de setmana de Tots Sants.
Post actualitzat amb altres receptes amb codony.

Altres posts on surt el codony:
All i oli de codony











Codony al forn










Gelea 








Panellets de la Carme Ruscalleda










Pastís de codony, poma i gelea











Tarta Tatin de codony










Amanida de magrana, codonyat, i formatge fresc










Ratafia de Codony