dissabte, 4 de febrer del 2012

Panna Cotta

La panna cotta és una postra làctic resultat de coure la nata o la crema de llet. En italià panna significa nata i cotta cuita. En aquesta crema cuita s’afegeix gelatina per aconseguir la textura gelificada que volem. 

S'aromatitza amb vainilla , en la meva proposta he posat dos trossets petits de pell de taronja. Hi ha tantes variacions com cuiners/res. És una recepta tradicional de la zona de Piemont encara que avui s’ha generalitzat i forma part de la rebosteria internacional. 

El Piemont es  caracteritza per una producció important de làctics, diuen que és la regió més "cremosa" d’Itàlia. Sembla ser que va ser un invent d’una dona hongaresa de la zona de Langhe cap a finals del s. XIX

La panna cotta: Entre les  moltes varietats i receptes, n’hi ha des de els que afegeixen  clara d’ou o els que  posen mascarpone. Aquí us presento la més clàssica i simple. És aconsellable fer racions petites perquè són unes postres consistents.

La panna cotta es pot presentar acompanyada de fruites vermelles com les maduixes, groselles, gerds, nabius.. què a més de conferir frescor li donen un contrast de color molt bonic en la primavera o l'estiu cap a final d'estiu, tardor i a l'hivern la podem acompanyar amb trossets de pera en almívar. Resulta una combinació molt bona.



La recepta de la panna cotta és del llibre “La cucina regionale italiana” de Gualterio Marchesi

Els ingredients (per dos persones)
  • 250 ml. de crema de llet
  • 40 gr.  de sucre llustre 
  • 1 beina de vainilla o un trosset de pell  taronja, el que més us agradi
  • 2,5 plaques de gelatina
La preparació i cocció
  • Primerament posem les fulles de gelatina en un recipient cobertes amb aigua freda per hidratar-les uns 5 minuts aproximadament.

  • Mentrestant en un caçó posem la crema de llet amb una mica de pell de taronja controlem el foc, fins que arrenqui el bull, retirem del foc. Colem. 
  • Posem un altre vegada la crema de nata en el caçó i afegim les fulles escorregudes, remenen constantment fins la seva dissolució 1 minut aproximadament. No té que bullir
La proposta de presentació: En un recipient de vidre, no ho moure fins que qualli. Després ho posem a la nevera unes 4 hores. Reservem.

El consell: La podeu preparar amb antelació. La panna cotta l'hi calen almenys 4 hores de nevera per que qualli perfectament, si no ho feu poder no passar res però no aconseguireu la textura que busquem. 

Emplatar: Si la poseu en un recipient de vidre la podeu acompanyar amb la fruita què més us agradi i degustar. Si us decidiu en una flamera desemmotlleu amb l’ajuda de la punta d’un ganivet, prèviament, una mica  escalfat amb aigua calenta us serà més fàcil.
Bon profit!!


El truc vaig posar la crema amb un embut així no va em esquitxar el recipient transparent si la poseu en un flamera no caldrà.
Els estris: caçó mitjà, colador, espàtules de fusta, recipients.
Visitar: Regió Piemonte
Vi aconsellatAsti Spumante

La panna cotta forma part d'aquesta proposta:
Textura de cítrics










Aranja, panna cotta i cava sòlid i "petits-fours", galetes fàcils de taronja



4 comentaris:

  1. Amiga Fina; tengo un amigo blogger que con cierta periodicidad escribe artículos en La Verdad y yo estoy pendiente de cuando aparece alguno para comentarle algo. Si en alguna ocasión se me escapa, el amigo se queda pendiente de mi correo.
    Vigilo CUINA CINC, para estar al día con tus entradas pero, mira por donde, descubro que se me escapó Panna Cota.
    Como ya viene siendo habitual, tu estilo explicando cosas me encanta y tu catalán me recuerda mi juventud. Claro que lo de Panna Cota, al 90% del público en general, se lo tenemos que explicar. En mi centro de trabajo -cocinero nuevo- pusieron recientemente también unos vasitos de Panna Cota con mermelada de frambuesa e incluso unas bonitas frutas amarillas -uchuva, fruta de Colombia según me informé- a modo de guinda, que, si bien gustaban, había que explicar lo de "Panna Cota".
    Seguro que en tu entorno no hace falta explicar nada.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amigo Sebastián,
      Pues a mi me pasa lo mismo. Llevo unos días sin poder contestar cómo querría.
      Cuando ponga algunas cosas más en el blog. Me falta incluir el por qué del blog. Tendré que poner mis propósitos y así poder dar respuesta regular a los comentarios.
      Es muy importante para mi conocer tu opinión, la aprecio y valoro.
      Hacer las cosas bien, requiere tiempo. Ese precioso tesoro que no siempre tenemos.!!
      Cada post lleva sus horas, buscar la información, contrastarla, escribir. A veces voy al sitio, lo compruebo, preparo.(Algunos llevan ocho o más horas). Si al día día le quitas nueve horas fuera de casa ya puedes imaginar lo que queda: el fin de semana. Pero me gusta hacerlo intento sacarlo de dónde sea.
      Bueno, pues con la panna cotta y otras entradas, pasa lo mismo. Puedes ver el resultado final, con el cava.
      Nada, me enteste en la propuesta!!
      No conocía el nombre de uchuva, también la he buscado y al verla la he reconocido en las fruterías que tienen más surtido.
      Bueno, Sebastián, muchísimas gracias por tu apoyo, tus comentarios, siempre atentos, tu gran saber y sobre todo por estar al otro lado.

      Elimina
  2. Je, je, jo tinc el mateix colador, una mica axafat perquè els meus fills hi han jugat molt mentre jo cuinava i els ho remenaven tot!
    No he provat mai la pannacotta, ho faré!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Que divertit!! els nens juguen amb qualssevol cosa!!
    La textura de la panna cotta t'agradarà i aquesta és al autèntica!!
    Una abraçada i molt benvinguda.

    ResponElimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!