divendres, 30 de novembre de 2012

Les croquetes de la mare (2): "Croquetes negres de calamars"


“Aquestes croquetes negres de calamars són per a la Taula  7.000 milions de persones d’Intermón Oxfam, perquè l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia”  
Per començar us agradarà llegir i veure el primer post que vaig fer dedicat a les croquetes. Aquest entreteniment sensacional que tant agrada i, ve tant de gust. A més a més les podem preparar amb antelació i congelar. Un bon recurs! 

La recepta que porto avui està inspirada o va ser conseqüència  d’un dinar a Can Tito de Cadaqués on les vaig provar per primer cop. Són delicioses, sorprenents i a l’hora diferents de les que havia menjat, eren de color negre. Així que li vaig explicar a la mare només arribar. Vaig preguntar: com es deuen fer?   La mare que fa les millors croquetes de pernil, pollastre, bacallà (per nosaltres, clar:)). No em va dir res i es va entusiasma amb el repte,  les va preparar sense que ningú li donés la recepta!
Aquestes croquetes es fan amb un producte de temporada: el calamar, queden uns 10 a 15 dies per acabar la temporada em va dir la peixatera. Convé aprofitar-la. 
El calamar és de la família dels cefalòpodes com la sèpia i el pop. Poden arribar a tenir grans dimensions  a Luarca hi ha el Museo del Calamar Gigante. Històries del mar on un temible cefalòpode engolia marins i barcos o Jules Verne quan va escriure Vingt mille lieues sous les mers al 1870.

Els millors calamars són els de potera es diuen així per la forma de la seva captura. El seu gust és deliciós. Hi ha moltes varietats,  quan són petits es diuen calamarsons, els"chipirons" de la costa Cantàbrica.

La temporada del calamar comença a finals de setembre i, ara, ja s'està a punt d'acabar. És un bon moment per fer-ne uns quants.  Els poden cuinar de moltes maneres:  farcits, a la romana, en aperitius, entrants, acompanyant els arrossos, o senzillament amb all i julivert  o, com us proposo fen unes croquetes negres.
Aquí teniu un altre tipus de croquetes més que bones i que ja s’han incorporat a la cuina de casa. Són exquisides. Si les congeleu teniu un aperitiu sorprenen per les festes de Nadal. 

Les croquetes de la mare II
  • 3 c/s * d’oli d’oliva.
  • 1 porro mitjà si voleu podeu afegir també un all tendre.
  • 1 o 2 calamars segons la mida (150/175 gr.)
  • La bosseta de la seva tinta
  • 150 gr. de farina de blat
  • 500 ml de llet
  • Sal i pebre
  • Nou moscada
  • 1 ou
  • Pa ratllat el que us calgui (podeu aprofitar el pa sec)
  • Oli d'oliva DO el necessari per fregir 

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa


Preparació i cocció

Primer netegem el/s calamar/s i separem la bossa de la tinta. Reservem. Els deixem a l’escorredora per treure l’excés d'aigua. Separem les potetes i les aletes. Ho tallem molt finet. També podeu picar  els calamars amb l’1,2,3. Netegem el porro i  piquem finet.

En una paella prou fonda perquè ens hi càpiguen tots els ingredients posem l’oli, afegim el porro picat ho deixem coure fins que estigui rosset.  
Tot seguit afegim  els calamars trinxats, els  passeu per la paella,  un parell de voltes amb una cullera de fusta. Uns 2 minuts

En aquest moment  afegiu la farina remeneu amb la cullera de fusta,  que es barregin bé tots els ingredients, ens ha de quedar una mica daurada. Llavors afegim la tinta si penseu que no us queden gaire negres podeu afegir un sobre de tinta comestible. Tot seguit, afegiu la llet, que l’heu escalfat prèviament, salpebreu, una mica de nou moscada, remeneu fins que la massa es desenganxi de les parets de la paella.

Segon. Poseu la massa en una plata untada lleugerament amb mantega,  deixeu refredar i reposar  Tapeu-la amb film de cuina. 
Perquè ens surtin unes bones croquetes és millor que es refredi i reposi la massa unes 7 o 8 hores.

Finalment, quan la massa estigui reposada, anem partint la massa i l'hi donem una forma maca, amb les mans enfarinades, (podeu utilitzar dos culleres de sopa) la passem per l’ou  batut  i el pa ratllat.

Fregim amb suficient oli d’oliva calent, té que fumejar, anem retirant quan estiguin daurades i les posem en un plat en el que hem posat paper de cuina que absorbeixi l'excés de l'oli. Consumir-les tot seguit de fregir, al moment, estan més bonetes.:))
Bon profit¡¡ Cruixents per fora i finetes per dins:))

Estris: paella, cullera de fusta, bàscula, film, picadora
Consell: Fer la massa amb antelació. (8 hores)
Un poema de Miquel Martí i Pol
Croquetes
Se'ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,
no te'n menges, en devores .
En qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes, millor.
Jornades: per promocionar el calamar les Jornades Gastronòmiques del Calamarenys del calamar i el peix o Luarca on es va celebrar les  I Jornadas Científico-Gastronómicas de los Cefalópodos bajo el título “Calamares de Luarca: Ciencia y Gastronomía

Altres croquetes
Croquetes de la mare 1









Croquetes formidable de bacallà

divendres, 23 de novembre de 2012

Gran Recapta 2012 Banc dels Aliments


Ahir es varen encendre les llums de Nadal a Barcelona. Ahir, també es varen entregar les tant esperades estrelles de la Guia Michelim. Felicitats a tots als guanyadors i a tots els que amb el seu esforç i feina ben feta també les esperaven.

Aquest post és per encendre un altre estel: divulgar la tasca i la feina del Banc del Aliments i difondre i donar a conèixer el Gran Recapte d’Aliments a Catalunya que tindrà lloc el 30 de novembre i l'1 de desembre. En la campanya de recollida d’enguany el Banc dels Aliments habilitarà més de 800 punts de recollida a supermercats i mercats d’arreu de Catalunya us deixo aquí l'enllaç on comptaran amb l’ajuda de 10.000 voluntaris que aportaran part del seu temps a la recollida. L'objectiu: recaptar 1.400.000 quilos.

Aliments essencials en la dieta mediterrània
Oli 
Llet 
Llegums secs 
Conserves de peix

L'Isma
També es podrà donar aliments online a través del lloc d'aquest web a partir del 26 de novembre.

Els bloggers també han habilitat un espai a traves de facebook i un blog contra la fam on es penjaren les receptes  contra la fam que cada blogger aportarà el 30 de novembre .
Les empreses i associacions també es poden sumar  a la campanya, creant el seu propi web a migranoderena  i el seu propi repte, fent difusió entre els empleats, amics, clients, associats, proveïdors…. i junts recaptar pel Banc del Aliments
Junts podem fer-ho possible i  canviar la realitat!
2/12/2012 S'han aconseguit més de 1700 Tones d'aliments. Un cop més la societat civil es mobilitza!

divendres, 16 de novembre de 2012

“Empanadón” de carbassa

Avui porto una recepta tradicional i familiar. S'elabora a la província d’Osca, les comarques de l'Alt Aragó i els Monegros, alguns pobles de la Franja i les comarques de Lleida: El Segrià, L’Urgell i la Noguera. Teniem la recepta familiar però em faltava trobar més informació. Vaig parlar amb dos forners però no havien sentit a parlar. He buscat durant força temps per aquí i per allà, he anat alguns pobles, he consultat llibres, no trobava res. També havia vist el vídeo del programa Temps de neu de TV3 on surt un forn que fan unes coques també amb carbassa. (Recomano clicar damunt la foto es veurà més gran i podeu apreciar molt més els detalls)
Finalment vaig  trobar el concepte en el llibre: “Cuina catalana de veritat” del gastrònom Pere Sans quan diu: “….Consisteix a aplanar la massa del pa i tallar-la en forma completament circular (uns 20 cm de diàmetre). El farciment es posa al centre i es doblega la massa per donar forma de mitja lluna. Les vores, untades d'aigua amb un pinzell, es pressionen  i recargolen per tancar-ho bé. Es couen al forn de mitja hora a tres quarts, (segons el forn) fins que quedin ben torradetes”. 

Similars preparacions trobem en molts territoris com la coneguda empanada gallega farcida de diversitat d'ingredients que sempre són una sorpresa. Salades i dolces.
En Jaume Fàbrega també ens parla i anomena  el de carbassa o carabassa com la que us porto, els cocarrois a Mallorca, robiols a Menorca;  pastissets, farcits de cabell d'àngel, panadetes, empanadilles (Tortosa, Castelló, la Franja). I diu: “aquestes preparacions no solen aparèixer en receptaris antics exceptuant els medievals”  Uf!! Clar,  per això no trobava res escrit, era tradició oral!! Però segueix: “S’execeptuen els receptaris de Balears com el de Pere Alcàntara  “La cuina mallorquina” on hi ha diverses receptes de panadons.”

                                La flor del nesprer, ara, 

La recepta de l'empanadón l’hem recuperat gràcies a la meva tieta que recordava com la seva mare, la meva iaia, la feia i, la portava al forn del pa a coure com totes les dones de les  altres cases. (Llavors a les cases havia foc a terra "llar de foc", però no havia forn). Aquests detalls pertanyen al seus records: Era costum fer-la en aquesta època de l’any i s’allargava fins les festes de Nadal. No va trobar per en lloc la recepta de la iaia. Transmesa de generació en generació no va pensar en escriure-la. Finalment, com és costum, amb la seva tenacitat, la va repetir, provar, fer i desfer fins que la va aconseguir!

Podeu veure una versió semblant en el blog de la “chica de las recetas”. On inclou també un vídeo de com es fa. La meva proposta no porta panses. Com la majoria de rebosteria  la podeu trobar de manera industrial, en alguns llocs però no us la perdeu feta  a casa. Aquest cap de setmana la repetirem està més que bona hem  millorar-la!

A la tardor la terra i el paisatge té colors grocs, ataronjats, marrons i ocres: Els boscos canvien de color i els fruits de la terra es camuflen i ens ho transmeten: moniatos, caquis, magranes, nous, castanyes, avellanes, ametlles, mandarines, les taronges i les carbasses de color taronja!
Doncs aquí tenim el farciment: La carbassa. Sempre m’he preguntat el perquè la carbassa si és tant bona i té tantes possibilitat a la cuina perquè la cultura la popular l’ha infravalorat. Algú ho sap?
Et donen carbasses si no aproves els exàmens, et dóna carbasses quan t’agrada algú i aquest/aquesta no et correspon;   Fer el carbassa significar fer el ruc, sortir carbassa quan surt alguna cosa que no es respon al que s’esperava, pujar-se com una carbassera vol dir encendre’s fàcilment o la famosa Ruperta del 1,2,3  quan teniem només un canal tv. Tan sols la carbassa es va transformar feliçment en un carruatge per portar a la ventafocs en el clàssic conte de Perrault que Walt Disney va popularitzar.
  il·lustració cedida pel blog crisi de valors

Des de fa uns anys, les carbasses, són la icona de la celebració de la festa de Halloween de la cultura anglosaxona, d'origen celta que s’ha popularitzar i l'ha incorporat a la tradicional nit de Tots Sants al costat de la nostra castanyada una bona tradició que es manté gràcies als pobles i les escoles.

La carbassa és el fruit de la carbassera: fruita o hortalissa? de la família de les cucurbitàcies com la síndria o el meló. Amb moltes possibilitat a la cuina tant en  plats dolços i salats.  
Les seves llavors: en aperitius, sopes, amanides, pa, pastissos o salses. Tenen propietats antioxidants (protegeixen les cèl·lules de l’envelliment, ajuden a prevenir malalties degeneratives i cardiovasculars) i són  riques en vitamines A, B1, C y E.
Fa uns estius a la ciutat de Viena varem trobar casualment una gran fira de carbasses. Un dels productes estrella és l’oli de les llavors de la carbassa. Aquest oli està vinculat a Àustria i en concret a la ciutat d’Estiria, té IPG d'un color fosc negre verdós molt preuat en l’alta gastronomia i amb excel·lents  propietats per la salut.

Origen: Va venir del continent Americà al segle .XV també trobem algunes varietats provinents de l'Àsia i l'Àfrica. El seu cultiu es va estendre ràpidament per per tota Europa.

Varietats: Hi ha centenars de carbasses d'estiu i d'hivern: com la carbassa de cabell d'àngel,  de rabequet, de moro o turbant, vinatera, rodoneta o violi, la carbassa d'esponja, les de la pell arrugada excel·lents per cuinar, les llises del Llevant, per decorar etc,

A la cuina: M’agraden les cremes de carbassa, soles o acompanyades (Quan s’acosta l’hivern tinc costum de tenir-ne  preparada i, quan arribes de la feina, en un moment, tens un bon i reconfortant primer plat), amb  formatge gratinat o altres acompanyaments.

Que no en falti un tros de carbassa a la sopa, l’escudella o amb la verdura. Trobem la carbassa en  els pastissets de Tortosa farcits de cabell d’àngel, els bunyols de Carcaxent, salses de carbassa, chutneys, el tradicional pastís de carbassa -pumpkin pie d'EEUU-, melmelades, a França la crema de carbassa amb cibulet, a Itàlia pasta farcida amb carbassa, gelat de carbassa i la molt arrelada  tradició Austríaca en molt plats com: Tafelspiltz, una manera de cuinar la carn on s'utilitza l'oli de les llavors de la carbassa o el bon flam negre.

Aquest dies podeu trobar a la xarxa moltes propostes amb carbassa com la convocatòria que fa els 15 de cada mes en el blog Fogons de la Bordeta o la rebona crema de carbassa amb botifarra negre que va presentar el blog de las Buenas Migas.


La recepta

Ingredients per la massa:

500 gr. de farina de força
100 gr. de sucre
100 gr. d’oli verge extra
250 gr. d’aigua
10 gr. de llevat fresc
Una c/c de sal*

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa


Ingredients per farcir:

300 gr. de carbassa sense la pell, tallada en  lamines molt fines
2 c/s de sucre barrejades amb 2 c/p de canyella en pols
Pinyons al gust
Oli d'oliva extra verge, el necessari
Sucre per si us cal

Escalfem el forn amb antelació a 180 º C

Preparació i cocció:
  1. Passar la farina per un sedàs
  2. Desfer el llevat fresc en una mica d’aigua a temperatura ambient
  3. Posem la farina en un recipient prou ampla perquè puguem treballar, afegim els altres ingredients per aquest ordre: primer l’aigua a temperatura ambient, el sucre, la sal i l’oli. Barregem fins que tinguem una massa homogènia. Té que quedar una massa flonja.* (El sistema de pastar del llibre "Hecho a mano" de Dan Lepard. Pastar 10 segons i deixar reposar 10 minuts Ho repetim tres cops). Reservem.
  4. Donem forma, fem una bola i la tapem amb un drap de cuina de cotó i la reservem a una temperatura entre 21 º C a 25 º C.  Deixar llevar. (Unes 2 hores han de  sortir bombolletes).

Preparació del farcit:

Mentre la massa lleva pelem i tallem la carbassa en lamines molt fines.
Quan la massa ha llevat enfarinem una mica la taula de treball o el marbre  i estirem la massa amb el corro. L’hi donem una forma arrodonida
En la meitat de la massa posem un raig d'oli,  la carbassa tallada en làmines.
Deixar lliures les vores de la massa.
Empolsem la barreja de canyella en pols i el sucre, els pinyons al gust i ensucrem  més si cal. Tirar-hi un bon raig d’oli. 
Formem i tanquem l’empanadón doblegant la massa per la meitat.
Retirem la l’excés de massa de les vores. Podem tallar aquesta massa sobrant amb un ganivet o amb l'estri rodonet i dentat per tallar les pizzes. (amb aquesta massa restant podem fer uns “xurrus” que ens serviran per decorar l’empanadón amb unes tires en diagonal per damunt)
Té que quedar en forma de mitja lluna. Premeu les vores amb els dits.
Tot seguit, heu de punxar amb una forquilla l’empanadón. Perquè respiri és imprescindible com si féssiu xemeneies :))
Ho posem en la plata del forn prèviament folrada amb paper de forn uns 20 minuts a 180 º C. Controleu. Pugem la temperatura  a 220º C uns minuts per daurar-lo. És massa de pa!
Consell:
És molt important  que la cuina estigui a una bona temperatura perquè la massa pugui pujar adequadament!!
Ho traieu del forn i deixeu refredar  a temperatura ambient.
Les carbasses en aquestes dades són molt més dolces!
La cuina de la carbassa! tantes possibilitats, presentaré més receptes
Bon profit!!
Estris: recipient, sedàs, corró, ganivet o mandolina, safata i paper de forn 
Visitar: L'Alt Aragó,  Fira de les carbasses d’Esponellà i Sant Joan de les Abadesses
"Penso que en una societat que podria ser millor, més digna, més justa, tots tenim l'obligació de ser una mica idealistes". Mònica Terribas (Barcelona 1968)
Actualitzat 17 novembre 2012

La nit de Sant Joan. La recepta de la coca










Les Coques. Coca de Recapte



diumenge, 4 de novembre de 2012

Ja fa 1 any. Codony al forn i all i oli de codony

Tardor 2017: 4.167 visites

Aquesta setmana ha fet 1 any que vaig començar  CuinaCinc amb el post: Codonyat, el sol de la tardorLlavors vaig explicar com fer el codonyat i les vivències del pintor manxec Antonio López en el jardí del seu estudi i com va plantar un arbre,“El membrillero”. Cada any quan arriba la tardor  el pintor l’observa. S'instal·la i, durant quasi tres mesos el pinta, espera la llum, la quotidianitat, la observació, el pas de les hores, el resultat va ser la seva obra coneguda amb aquest nom. D’aquesta quadre i, el món que envolta al pintor, el director Víctor Erice va fer la pel·lícula: "El sol del membrillo", que va servir d'inspiració.
CuinaCinc ha rebut en aquest temps 28.262 visites de llocs i cultures ben diferents: 

Alemanya, Andorra, Antilles Neerlandeses, Argentina, Bèlgica, Brasil, Canada, Xile, Xina, Corea, EEUU,  Eslovènia, Espanya, Finlandia, Filipines, França, Hongria, Índia, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Líban, Marroc, Mèxic, Nova Zelanda, Països Àrabs, Països Baixos, Perú, Polònia, Regne Unit, República Dominicana, Rússia, Singapur, Suècia, Suïssa, Ucraïna,Venezuela… 

Moltes gràcies a totes les persones que han visitat aquest espai, les que han deixat comentaris, les que m’han acompanyat i encoratjat des de l’inici. Gràcies per la confiança i, per creure en aquest projecte. Saber que algú l’agrada, l’interessa el que escrius, dóna sentit al que fas.

També vull aprofitar per donar les gràcies als bloggers, blogs i webs amics que m’han enllaçat, a l’espai Internet del canal 324 que em va recomanar, al suplement Presència, a les nominacions premis Blocs de Catalunya, a les persones que em varen votar i han fet possible que arribes a la final d’aquest any 2012. Totes aquestes fites ajuden a tirar endavant i constatar que val la pena l’esforç i la feina.

Amb aquest motiu avui porto unes receptes en les quals un dels ingredients torna a ser el codony “el sol de la tardor” .

A casa la casa del pares tenim un codonyer i aquest dissabte ja els hem collit. El codony (Cydonia oblonga) és la icona del meu blog i la flor del codony és l'avatar de CuinaCinc, a sobre Cuina Cinc explico el perquè. 
El professor Benedí  em va regalar unes paraules i em va dir:  “El codony és una rosàcia, i totes tenen una corola formada per 5 peces (pètals) lliures, o sigui que botànicament C5  (corol·la amb 5 pètals lliures) l'hi va perfecte a la flor de codonyer”. Felicitats!

El codonyer fa unes flors solitàries, de 5 cm de diàmetre, blanques o rosàcies, amb nombrosos estams.
Floreixen: de març a maig.
Fruits: grans, grocs com peres grans, olor perfumat
Maduren: al setembre - octubre.
Conservació: A l'hivern en lloc fresc i sec.

El codony s'utilitza tradicionalment a la nostra cuina i com escriu Jaume Fàbrega en la cuina dels països del Magrib i els pobles del Pròxim Orient i escriu: "Potser les primeres receptes de codony són catalanes es troba recollit en el Llibre de totes les maneres de confit del segle XV" i, a la cuina catalana antiga, a La cuynera catalana, el trobem en plats cuinats, dolços i salses. 
Una fruita no excessivament dolça que dóna un bon contrast en molts plats. A CuinaCinc podeu trobar: la gelea, el ponche, una bona parella pel formatge, una suggerència en els plats de caça, una proposta amb l’ànecl'oca o el conill. Cuina tradicional i cuina innovadora. Codony, membrillo en castellà, marmelos en gallec que tant agradaven a Àlvaro Cunqueiro. Popular i rural per això he pensat en continuar aquest tradició i aprofito l’aniversari per portar-vos dues receptes més on el codony és protagonista, senzilles, econòmiques i molt bones.

Codony al forn
Els codonys són molt aspres per això quan els cuinen es transformen. La transformació més senzilla com diu Jaume Fàbrega la fa la comunitat sefardita de Turquia coneguts com brimbiyos al orno.

Ingredients:
1 codony per persona

Preparació i cocció:
  1. Preescalfeu el forn a 190º C
  2. Mentrestant netegeu el borrissol del codony amb un drap de cuina
  3. Emboliqueu el codony amb paper d'alumini i coure'l al forn a 190º C. (1h i 10' recordar que cada forn funciona diferent). Està llest quan està tou, controleu la cocció.
  4. Traieu la polpa amb l’ajuda d'una cullera, la grana i la pell les descarteu.
Aquesta polpa ens serveix per menjar-la sola. En aquest cas té moltes propietats guaridores per un mal de panxa és excel·lent, amb sucre, o amb sal i pebre com va deixar escrit en Santi Santamaria.
També pot servir com un dels ingredients per preparar la salsa de  l’all i oli de codony.

Proposta: si teniu llar de foc el podeu fer al caliu és excel·lent. Ho fem així quan estem a casa la mare i surt molt bo.
La manera de coure'l determina un gust i un sabor diferent. Recent un amic em va preguntar: "com cuines el codony per fer l'all i oli? La diferència era que ell el feia bullit i el que jo preparava estava fet al forn. 

Bon profit!!

All i oli de codony 
Aquesta és una recepta familiar que feien a casa dels meus avis, la mare l’ha recollit i me l’ha ensenyat a fer, aquí us la deixo.

És una recepta tradicional dels pobles de muntanya -dels Pirineus- (L'Aragó, Catalunya i França) es prepara i es menja a la tardor i a l'hivern, també les setmanes anteriors al Nadal, d'advent, fins que queden codonys.

Consisteix en afegir al tradicional all i oli una fruita: un codony i una poma o una pera), també es pot posar una patata. En molts indrets s’anomena ajiaceite
Ingredients:
  • 1 codony (es fa tan sols amb aquesta fruita però he afegit la poma com la fem a casa )
  • poma*
  • 1 ou (opcional, n'hi ha que posen jo no en poso)
  • 1 gra d'all sense el nervi: (cada una de les unitats que formen la cabeça de l'all. Podeu posar més d'un més si us agrada, prefereixo ser prudent amb l'all, només el perfum)
  • oli d’oliva extra verge el que admeti (aproximadament mig litre)
  • sal
Preparació, cocció i elaboració:
  1. Netejar i coure un codony com l’hem explicat en la recepta anterior.
  2. Netejar i coure al forn o bullir la poma* o en el microones 3 minuts a màxima potència.
  3. Treure la pell i les granes.
  4. Posar el codony, la poma en un recipient prou ample perquè ens hi càpiguen tots els ingredients. L'ou, si decidim posar-ne. Afegim el gra d'all, l’all, sense el nervi, sinó cou molt.
  5. Un polsim de sal, passar pel minipimer i anem incorporant l’oli d'oliva a poc a poc o anem remenant si ho fem amb la mà de  morter.  
* La recepta clàssica de fruita només porta codony però es pot afegir una poma, o una pera, o una patata.

La Maria de Fígols té 88 anys i com moltes dones del Pirineu fa també aquest l'all i oli de codony i poma. L'he vist fer mentre fa les coses de casa en una cassoleta d'alumini, aprofita l'escalfor de l' estufa de closca que té a la cuina, allà posa el codony i la poma, els bull, els escorre i tot seguit fa com us he dit.
Bon profit ¡
Consell: és molt important que tots els ingredients estiguin a temperatura ambient: l’oli, l’ou, la fruita (el codony i la poma).

Conservació de l'all i oli de codony: En un pot de vidre se'ns guarda a la nevera 2 o 3 dies però menjat a l'acte és més que bo.

Aquesta recepta és familiar i de tradició oral, però també l’he trobat recollida en receptaris antics de la cuina del Pirineu, en Jaume Fàbrega, en Santi Santamaria i en el Corpus Culinari Català també l'anomenen.

Excel·lent per acompanyar les verdures o sol amb una torrada. Ahir la varem menjar com aperitiu. Us agradarà molt!

Conservació: El codony es conserva 2 o 3 mesos en un lloc fresc i sec.
Abans era  costum guardar aquesta fruita en la roba de les calaixeres  pel  seu flaire tant delicat.
Estris: Batedora o morter, espàtules, ganivet, drap de cuina, safata, recipients.
Visitar: Als voltants de Tots Sants Tremp celebra la Fira dedicada al codony
Música: Manel. Aniversari