dimecres, 27 de març de 2013

La cocinera del Presidente - Les saveurs du palais


El divendres  22 es va estrenar La cocinera del Presidente - Les saveurs du palais,  així que ahir al vespre vaig anar al cine Verdi per veure-la en versió original. La pel·lícula conta la història mig real mig ficció de Danielle Delpeuch, qui va ser la cuinera personal del president François Miterrand. Relat d'una emoció culinària i també una relació d'afecte respecta i comunicació intel·lectual entre el President i la seva cuinera personal. És també una  història d'enveges, gelosia i rivalitat professional del staff de la cuina oficial del President que la veuen com una intrusa i desconfien de la seva professionalitat. Hortense Laborie, així es diu la xef en la pel·lícula prové de d'una granja de la Regió del Périgord, coneix el territori i sap on trobar els millors productes de França. Sedueix al President quan porta a la seva taula els plats de les grands-mères. Viu la seva professió amb autèntica passió i a l’hora tindrà el coratge per saber decidir en  favor de la seva llibertat personal. 


Podreu veure una magnífica interpretació de l'actriu Catherinne Frot i gaudir d'extraordinaris plats, preparacions excel·lents i unes presentacions impecables que varen ser assessorats per prestigiosos xefs de la cuina francesa.
Pel·lícula en dos temps. Fins aquí explicaré...Passareu una bona i entretinguda estona.

Anècdota: Algunes escenes de la pel·lícula varen ser filmades en autèntics escenaris com el  Palais de l'Élysée
Premis: Cesar 2013 a la millor interpretació per Catherinne Frot

La xef Hortense Laborie per l'actriu  Catherine Frot
El President François  Mitterrand  interpretat per l’escriptor, filòsof i columnista francès Jean d'Ormesson 
El conseiller Azoulay és Hippolyte Girardot
Dirigida  Christian Vincent director de cine, enòleg i amant de la cuina.
Guionista i productor: Etienne Comar.

14 comentaris:

  1. Ai, avui si que em fas enveja!!! Ahir mateix me la van recomenar, però hauré d'esperar a veure si en algun moment la podem veure a través d'internet.
    Moltes gràcies, bonica, i que tinguis una molt bona setmana santa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)) T'agradarà. Poder la posen aviat(?)
      Gràcies a tu per venir! Que tinguis uns bons dies de descans i passar-ho molt bé. Igualment bona Pasqua!
      Abraçada,

      Elimina
  2. La tengo pendiente. Espero que la pongan pronto en esta zona o, como Gemma, me tendré que esperar a internet. Buen maxi puente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensé que te gustaría:)) Alícia. Seguro que llega pronto!!
      Gracias igualmente,
      Un abrazo,

      Elimina
  3. Doncs si, m'ha agradat molt... crec que faré alguna crónica pel blog, aprofitant alguna de les receptes.
    El tema mejar es espectacular!!!!! i ella, l'actriu està fantàstica!, el president no m'ha agradat per aixó...es nota que no es un actor profesional!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)) Me n'alegro!. Visitaré el teu espai amb l'entusiasme et sortirà una bona recepta i crònica, segur!
      Completament d'acord. Al meu entendre, està molt ben tractat el tema de les receptes que es presenten.
      Catherine Frot està brillant, brillant va merèixer el Cesar!
      I, en el paper del president no és actor i sí és percep aquesta sensació. Es va pensar molt en quina persona podia representar el personatge i ell reunia tota una sèrie de qualitats que buscaven. Vaig llegir que havia conegut personalment a dos Presidents de la República,
      Gràcies per compartir!!

      Elimina
  4. Amiga Fina:
    No he visto la película. Me quedo con el tema de la discrepacia entre los titulares y la artista.
    La cocina, a nivel profesional, es muy dura y compleja. Y si los usuarios son siempre, más o menos los mismos, el problema se multipica. En los hoteles, empezando por los clientes y terminando por el personal, su primera comida les resulta, sino maravillosa, cuando menos muy aceptable. A los pocos dias, decrece la calificación, y, antes de la semana, ya resulta todo, sino incomible, cuando menos poco apetitoso.
    Se comprende que, cuando entra aire nuevo, y si además tiene clase de verdad, enseguida destaca.
    No quiero restar mérito al arte de la protagonista, sino aceptar lo dificil que puede resultar la comunión entre el resto del equipo.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt
    PD. ¡El cine Verdi!, que ilusión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Sebastián,
      Gracias por tu opinión y, mucho más cómo buen conocedor y profesional del sector. En tu comentario se entrevé lo que la película nos trata de contar. Por tu experiencia habrás conocido lo que transmites en el comentario.
      Es muy difícil, en los ambientes de trabajo, conseguir buenos equipos, casi siempre hay "egos" y rivalidades. Sumando siempre crecemos y es mucho mejor para todo y todos.
      Me alegra acercarte un poco de ilusión...:)) Gracias!
      Que sigas muy bien.
      El Verdi me gusta. Cerca del metro de Fontana
      Saludos,

      Elimina
  5. Precisament vaig anar-hi abans d'ahir després de llegir la teva crítica, i em va encantar!!!
    A més, això que el seu ajudant sigui un pastisser em va fer molta gràcies, je je je... Vaig riure molt, és una pel·li amb molts detalls pels que ens dediquem a això :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! Me n'alegro que t'agradés està mb!:))
      Reconforta i surts del cine bé,
      Bona setmana i fins ben aviat!

      Elimina
  6. Una película de fácil digestión. Vamos de las que su único propósito es enternecer mientras entretiene. Y la verdad es que lo consigue.

    Eso si, mejor por los platos que se ven y la devoción de la protagonista Catherine Frot, hacia la comida....Pues con el estomago lleno, por lo rugidos y tal....

    Una película que entretiene y eso, es de lo que se trata..... Y en cuanto a lo que comentan por ahí de los equipos gstronomicos y tal. En mi modesta opinión, los restaurantes, los de siempre y con la linea de siempre. Suena igual algo carca, pero por ejemplo me cuenten lo que me cuenten sitios como zalacain, aunque cambien los cocineros, sigue siendo una referencia ajena a modas y modismos...Que duran lo que una nube en verano. Cuidate

    ResponElimina
    Respostes
    1. La has visto!!. Bien. A mi entender está muy bien tratado el tema de los platos que se presentan.
      ¿Cuantas personas lo que persiguen es la simplicidad?. Un día lo comentábamos?
      Hay clásicos que siguen un guión y es así... no hay error posible.
      No es fácil mantenerse. Profesionalidad, buen hacer, y elección adecuada y muchas cosas más,..des de fuera puede parecer fàcil.
      Muchas gracias por tu opinión! y compartir


      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!