dimecres, 28 d’agost del 2013

Els tres colors del meló

Hivern 2023: 2.548 visites

I per les postres... meló. Posem colors aquesta setmana de final d’agost per donar força i optimisme que falta ens farà!
El Diari el Segre publicava el dilluns l’èxit de la fira del meló d’Artesa de Segre del passat  cap de setmana amb més de 15000 visitants. Malgrat els danys produïts per les dos darreres pedregades que han malmès bona part de la producció. La rendibilitat del producte serà menor per les pèrdues ocasionades en proporció a la inversió efectuada en temps i feina dels pagesos .

El meló d’Artesa de Segre és una meló amb la pell verda, de gran qualitat, molt dolç, sucós i saborós perquè es conrea a secà, és molt popular i apreciat a Catalunya.  
Altres territoris com València, Múrcia, Villaconejos, Ciudad Real i l’Aragó conreant excel·lents melons com la varietat de Pell de galàpet o “piel de sapo”. El meló, la fruita de l’estiu de la riba mediterrània. Encara que en Josep Pla va escriure....que s’hauria de menjar a l’hivern. Realment està molt ben argument, al seu entendre i diu: “és quan té el punt de maduració més òptim.”

El meló és una fruita tradicional dels territoris de secà que ens hidrata i refresca a l'estiu, amb poques calories i amb excel·lents propietats. Es pot conservar amb sucre per posar color a les coques de Sant Joan o els Tortells de Reis.

El meló és transporta fàcilment, és bon recurs a la taula i amb moltes possibilitats. Em recorda els berenars de les tardes d’estiu que es posava sota la font d’aigua fresca i s’obria al final. A casa del meus avis en conreaven. Si no sortia bé també menjaven els animals de la casa com les gallines. 

El clàssic meló amb pernil que segurament El Comidista el posaria en el grup de comida viejuna. Segueix triomfant a França veritablement. El meló és un altre bon recurs lluny dels fogons. Sopes, cremes amb Vichy, llimona o Porto, en amanides, sorbets, gelats, sol o un ingredients més de les macedònies. 

El producte: El meló és de la família de les cucurbitàcies com la carbassa, el cogombre o la  síndria.

Per les seves característiques podria ser una verdura però la seva dolçor fa que sigui consumit més com fruita.

Originari sembla ser de l’Àfrica i l’Àsia. Conegut des de fa més de 3000 anys a l’antiga Roma, on es consumia i va ser portat a França on es va desenvolupar i millorar el cultiu i a la Península Ibèrica. D’Europa es va dur a Amèrica. 
Niños comiendo uvas y melón de Bartolomé Esteban Murillo

Cultiu:  Sòls fèrtils, clima temperat i aigua abundant. França, Espanya, Itàlia, Israel, Turquia (països de la riba Mediterrània) i Amèrica on Mèxic és un dels millor llocs. En general, en tots els països amb aquelles característiques climàtiques. Hi ha una gran diferència en els melons que s’han conreat a l’exterior i de secà dels conreats dins d’un hivernacle.

Compra: En els mercats setmanals podeu trobar piles de melons. Per triar-lo podeu confiar en el venedor. Però fixeu-vos en el pes. Quan el sospeseu si pesa força normalment és un bon meló. També es pot distingir si és mascle o femella (les puntes més arrodonides). Els dos són bons si estan ben madurats. Té que tenir un fons una mica groguet i, una altre cosa que m’hi fixo si hi ha ratlles, aquest detall indica que ha madurat bé. No premeu les puntes sinó es fa malbé el meló i si ho feu premeu amb cura. La temporada del meló va de juny a setembre. Però avui amb la importació es pot trobar tot l’any.

Varietats: Hi ha forces varietats per encreuament entre unes i altres. Fonamentalment en trobem tres:
  • Grup de melons ratllats:  una de les varietats i que és el primer que madura  és el Gàl·lia,  de pell fina i delicada.
  • Melons verds o mel d’hivern. De color verd són els que més varietats n'hi ha. Són grans d'1 kg a 3 kg. Hi ha més d’una dotzena de varietats, el més conegut és el de Pell de galàpet; també el Groc, el de València de tot l’any o el de Mallorca.
  • El Cantalloup és al meu entendre extraordinari, aromàtic i gustós. A França el seu consum és quasi 4 kg per persona i any.   
Per últim esmentar una varietat de meló que conreant lluny d’aqui, al Japó. El yubari arriba a tenir uns preus altíssims aquí deixo el vídeo perquè ho veieu. Sort n'hi ha que aquí en tenim tant a la vora i tant bons!

Propietats: Té moltes propietats beneficioses per l’organisme. El meló és ric en antioxidants, fibra, potassi, calci, àcid fòlic, zinc i vitamines A, B, i B6 C, i E. Té molt contingut en aigua. Està indicat quan es fan dietes d’ aprimament perquè és un suau diürètic. Té tant sols 30 calories per 100 gr. Malgrat la dita: “Por la mañana oro, al mediodia plata i por la noche mata”. La Dra. Senpau el recomana millor per primer que per les postres.

Cuina: Té unes immillorables qualitat organolèptiques i és adequat per aperitius, sopes, cremes o per acompanyar el pernil o el marisc, les postres, amb iogurt, macedònies, amanides, sorbets, gelats,  en conserva. 

Conservació: En un lloc fresc, si teniu rebost millor (i si pot ser penjat). Una vegada l’heu obert, a la nevera al damunt del prestatge de vidre que hi ha el calaix de la fruita, en un plat cap per avall o protegit amb paper de film que el cobreixi. Quan el porteu a taula el trieu uns 10 minuts abans estarà més bo.

La recepta: Els tres colors de meló

Per fer aquesta recepta tant atractiva, acolorida i bona he utilitzat aquestes cucurbitàcies: la síndria, el meló de València i el melonet tant bo de Cantalloup.

La recepta és del Motel Empordà de Figueres. El vi Moscat, el sucre, la llimona, la gelatina s’ofereixen com a contrapunt de dues fruites tant refrescants com són el meló i la síndria com descriu el llibre. 

Ingredients (per 4 persones)
  • 600 gr. barreja de meló (cantaloup,varietat molt bona,  València i síndria)
  • 3 dl de vi Moscat Fabra*
  • 75 gr. de sucre
  • La pell d’una llimona
  • 3 fulles de gelatina

Preparació, cocció i presentació

  • Remullem les fulles de gelatina en aigua freda.
  • Posem el vi moscat i el sucre en na cassola durant 8 minuts a foc suau.
  • Ratllem la pela de la llimona per sobre i ho retirem del foc. 
  • Afegim les fulles de gelatina. Deixem refredar.
  • Fem boletes amb els melons, les posem en un bol i escampem la gelee per sobre.

El resultat a taula és molt bonic, fa festa, fa estiu, i és molt refrescant. Agradarà a tots!
ESTRIS:  tallant, ganivets, cullera especial per fer boletes, recipients, bols.

Fira del Meló d'Artesa de Segre per Sant Bartomeu

Al mercat hi ha marques que produeix bones síndries dolces. Tenen cura en tot el procés de producció per aconseguir les millors síndries i melons de la varietat València.

Bon profit!

El Moscat Fabra Masia Pairal Can Carreras. Vi dolç natural 2010. D.O Empordà

Em recorda tot el Mediterrani amb el sentit que comporta la paraula i aquelles vinyes vora el mar que descrivia en Josep Mª de Segarra. La terra, la brisa marina, els olors i colors dels cítrics. Un Moscat esplèndid veritablement. (Havia posat un vídeo... però des de fa 1 dia no es carrega, a veure ...si és un problema de you tube o del blog. Disculpeu)


Diu el celler: ”El nostre Moscat (Fabra) reuneix les virtuts d’una terra, d’un clima i d’uns ceps, és un vi ric, aromàtic, gustós i profund, amb caràcter propi i una qualitat poc habitual. L’elaboració tradicional i artesana d’aquest vi dolç natural, ha aconseguit mantenir tot l’aroma del fruit, tota la riquesa de gustos i una gran complexitat de sensacions, que el defineixen com un vi únic i contradictori que és fresc i càlid  alhora, dolç. Lleuger, ple i suau".

Per totes aquestes virtuts, el nostre vi Moscat és el vi de totes les hores, però sobretot és el vi que convida al brindis i a l’amistat al voltant de la taula.”
Aquest post està dedicat al meu germà
Altres receptes relacionades:

Meló de tot l'any, gambés un pensament de curri i cava sòlid blanc









Crema freda de poma àcida i api-rave










Crema de meló amb encenalls de pernil ibèric

15 comentaris:

  1. Fina; Com sempre, una molt bona entrada, acompanyada d'una molt bona recepta farcida de colors.
    A mí em recorda, la Festa major de Badalona (15 d'agost) quant encara no hi havía masses neveres i amb un cubell d'alumini aigua freda i farcit d'un bon troç de barra de gel, quedava un meló d'alló tant i tant refrescant i ambientat naturalment¡¡ :O) :O)
    Salutacions Fina, que tinguis un bon acabament d'agost i potser d'estiu...? :O) :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Josepb,
      Moltes gràcies per venir i comentar!
      Que bé! Efectivament si penses en unes postres per portar en una festa d'estiu i al camp o fora al carrer, em penso que a tots ens ve al cap una imatge semblant a la que descrius!!
      Salutacions i un bon dia de final d'estiu, plou, plou, plou...!

      Elimina

  2. ...Aaaahh... torno a ser jo Fina..., perdona un altre cop, però m'he deixat un enllaç, per si vols veure'l sobre una recepta de meló, si així ho veus oportú, aquí et deixo l'enllaç.

    http://menjadebacalla.blogspot.com/2012/07/sopa-de-melo-freda-acompanyada-amb.html

    He tingut l'ocasió de veure aquesta fira, i la veritat que es fan unes receptes increíbles, amb aquest producta¡¡
    Ara sí Fina, fins la propera. ;O) ;O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola de nou, Josepb,
      Que bé! En quan pugui la miro.
      Un bon dia!

      Elimina
  3. Amiga Fina:
    ¡Funciona! Se me ocurrió suscribirme por E-amil a tu blog y esta mañana ha aparecido el correo con el resumen de tu nueva entrada.
    Tus fotos siempre me parecen maravillosas. Dices "tres colores", pero en realidad, además de la sandía, el cantaloup y el melón blanco, están el verde y las tonalidades, lo que nos deja un copa colorida e incitante.
    Lo primero que me ha venido a la memoria, referente al melón, han sido las costumbres del servicio. En otra época, y en atención al público extranjero -ingleses, franceses- había que acompañar a esta fruta -solían tomarla al principio- con cuchara, sal y pimienta. Siempre nos fijábamos de reojo con que dedicación aliñaban el melón, lo cual nos parecía extrañísimo.
    Con ganas de animar este comentario, se me ha ocurrido buscar la palabra "melón" entre 12.000 títulos de libros y... ¡solo uno apareció!. EL MELON, Prof. N. Capo. El tamaño del libro es de 6x8 centímetros y tiene 96 páginas. Comenta, entre otras cosas, que el melón es bueno a todas horas y respecto a lo de que "por la mañana oro, al mediodía plata y a la noche mata", dice que los que repiten esto "han oído campanas y no saben donde tocan". Su teoría es que el melón no hay que tomarlo de postre sino "antes", y a ser posible como plato único.
    Tomaremos pues tu copa multicolor -eso así, abundante y que no falte Moscat Fabra- y nos iremos a dar un paseo frente al mar antes de acostarnos.
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas, Sebastián,
      Me alegro que te guste!! Muchas gracias por tu aportación y dedicación.
      Parece que los ingleses y franceses ya debían conocer los consejos de la Dra. Senpau al comer el melón de primero.
      El libro de tu biblioteca confirma la opinión de los expertos. No tomarlo de postre!!
      Buena propuesta de tomar la copa y pasear junto al mar. Los cítricos, el "moscat" y el Mediterráneo.
      Un saludo.

      Elimina
  4. M'encanta, Fina! A casa el pare cultivava una varietat petita, rodona, semblant a aquest de la foto de color taronja, d'aquests també n'havia vist, però no tan ataronjat. Molt i molt dolços, però una vegada recordo que en vam menjar un, potser massa madur, i em va quedar tota la cara plena de granets petits, com una al·lègia! Des de llavors aquesta varietat l'he descartat, potser ara no em passaria res, segurament, però em fa cosa, sobretot si són massa madurs. De totes maneres he de reconèixer que eren els més bons que havia menjat. Moltes gràcies!!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Gemma!
      Moltes gràcies pel comentari i la teva aportació.
      He sentit, també, que molta gent els hi pica la gola.
      El taronja va sortir genial.
      Quan puguis fes la combinació dels tres, et fascinarà!!
      Gràcies a tu per venir!!

      Elimina
    2. Ho provaré! Gràcies!

      Elimina
  5. Queda molt bonic a nivell visual i soc un devorador de síndria i tb de meló en menor mida.

    Un vi que m'agrada molt per posar-hi fruita (normalment meló o pera) és l'Etim verema tardana negre... A més té RQP molt bona.

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Ricard,
      Moltes gràcies:))
      Queda molt bo i visualment molt atractiu.
      Gràcies per la proposta i aportació,mb!
      Bona setmana, abraçada!

      Elimina
  6. Hola! Acabo de tornar de les vacances i passo a saludar, tinc molta feina atrassada amb els blogs :)
    M'encanta la teva proposta, super acolorida, vistosa i molt sana. Ideal per unes postres d'estiu ben refrescants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma!
      Gràcies per la visita i gràcies pel comentari tant positiu!
      Un bon dia i bona reentrée!

      Elimina
  7. Bona proposta, quins colors tan bonics els de l'estiu!!! Fina, tens un premi esperant al nostre blog. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Alba,
      Moltes gràcies pel comentari i reconeixament!
      Passaré pel teu espai aquest cap de setmana
      Ara marxo a la feina.
      Un bon dia!

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!