diumenge, 15 de setembre de 2013

Croque-Monsieur i Croque-Madame

Aquest estiu els bloggers gastronòmics varem rebre un correu de la revista Cuina i ens convidàvem a participar en una nova edició del concurs de receptes en el marc de la celebració del Dia CUINA. Es tractava de preparar una recepta on un dels ingredients fos el pernil cuit. Porto la recepta però no he arribat al dia previst.
Doncs bé, quan ho vaig llegir vaig pensar que tenia una recepta, sabia que un dia tard o d’hora la publicaria, no innovava res però que m’agrada molt. Em recorda alguns carrers de París, l’olor del pa recent fet, de formatge gratinat, de pluja, d’escapada de cap de setmana llarg, de fer de turista. Una recepta de bistro, bars, cafès i bressaries.
També em recorda les llargues tardes del dissabte quan érem “feliços” o més feliços que ara,  de contes d’escola, de veure als meus germans jugar a tot i més, tardes senceres de regirar i llegir contes de Tintín, de sopars sense verdura i de fer una mica més de festa. Aquelles tardes dels dissabtes la mare ens feia aquest entrepà. Ara us el podeu preparar un dia de futbol o un cap de setmana, després de la feina o quan us vingui de gust.

Tan sols trigareu 10 minuts en fer-lo i 10 minuts més en gratinar! Tota la casa s’omplirà d’olors esplèndids, olors i flaires que ens fan més feliços i que quedaran fixats en els nostres records i ens recorden tardes plàcides. 
Croque-monsieur. Aquest entrepà més que gormand es va servir per primer cop en un cafè de París a l'any 1910 i es va anomenar per primera vegada en una novel·la de Marcel Proust a l’any 1919. Bàsicament consisteix en dos llesques de pa de motllo untades amb mantega, acompanyades de formatge, normalment Emmental i, pernil dolç. Es pot acompanyar de beixamel o altres ingredients com tomàquet, pinya, enciam.

Aquest entrepà quan porta a sobre un ou ferrat és diu croque-madame perquè el ou ferrat volia representar una mena de barret o pentinat.:))

Una versió inspirada en el croque-monsieur  és el famós biquini nom que va prendre el nom de la Sala Bikini inaugurada a l’any 1953. El biquini era l’entrepà de la casa. El nom de biquini s’utilitza a Catalunya i Andorra. 

El biquini es prepara també amb pa de motlle, pernil dolç i formatge és fa a la planxa o en una sandvitxera però a diferència del croque-monsieur  no porta el formatge gratinat per sobre o la beixamel. No us perdeu l’article d’en Quim Monzó on escriu sobre el “bikini” 

Croque monsieur per 4 persones
  • 8 llesques de pa de motllo
  • 8 talls de pernil cuit o dolç
  • 50 gr. de mantega Cadí *
  • Formatge Emmental al gust
  • 175 gr. de formatge Emmental ratllat
  • Sal i pebre


Si voleu fer el croque madame un ou ferrat per persona

Preparació elaboració i gratinar
  1. Pre-escalfeu el forn a 200º C el grill
  2. Partiu els talls del pernil en dos i el formatge Emmental a la mida del pa
  3. Unteu les llesques de pa amb mantega Cadí
  4. Poseu el pernil dolç i el formatge Emmental al damunt i tanqueu amb un altre llesca de pa.
  5. Unteu la part de sobre amb mantega i afegiu el formatge ratllat per sobre. Afineu de sal i pebre.
  6. Poseu en la safata del forn paper sulfuritzat (paper del forn) i al damunt els croques. 
  7. Gratineu el temps necessari perquè el formatge es fongui i quedi daurat.

Bon profit! Bon appétit!

La mantega Cadí D.O és d’una qualitat extraordinària i una de les més bones que tenim a Catalunya!!
imatge del Cadí viquepedia
*La mantega del Cadí és fàcil de fondre i molt bona per preparar entrepans, postres, gratinats, beixamels i cremes. Elaborada exclusivament amb llet de vaca de raça frisona recollida a diari.

Un record pels amics.
La Salle de La Seu d’Urgell és un col·legi que està molt a prop de la Cooperativa Cadí. Un noi que va estar intern en el col·legi dels “hermanos de la Salle”, explicava: "Quan era petit i estava intern, una de les coses que em feia més feliç, era el dia que els de Cadí feien mantega, els seu flaire arribava al pati del cole i... allò era, en aquell context, de l'any 1966, era un bocí de felicitat¡¡”.  Una abraçada gran!

18 comentaris:

  1. Ara en soparia un d'aquests !!!...bona entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, vinga!! :))
      Gràcies, Albert.
      Incansable!! Bona setmana.

      Elimina
  2. Riuràs però fa anys que no preparo ni tasto un croque-monsieur, biquini o el nom que sigui... :)

    I m'agraden eh?... però no sé perquè queden fora de ruta.

    Molt bona l'explicació

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)) de vegades hem de treure alguns plats de l'armari...i, gaudir-ne de nou.
      Ho provem?
      Moltes gràcies, Ricard, per venir i pel teu comentari!
      Bona setmana!!

      Elimina
  3. Llàstima que no hagis arribat a temps pel concurs...
    No coneixia tota la història del nostre clàssic biquini, sensacional!
    I el punt del gratinat per sobre, encara molt millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... no arribo a tot!!:))
      No he fet cap parèntesi aquest estiu.
      He publicat cada setmana i de vegades no arriben a tot. (feina, blogger, vida) No hi ha prou hores..!
      En qualssevol cas aquí queda!
      Moltes gràcies, Gemma, per venir.
      Està sensacional i gratinat ummmm!!

      Elimina
  4. Són genials aquests bikinis, com en diríem aquí... he he he. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, sí molt bons, com diríem... molt bona la teva onomatopeia!!
      Petons.

      Elimina
  5. Que bo, Fina!!!! A mi aquest entrepà també em recorda a tot això que dius, quan èrem feliços, o com dius, una mica més que ara, sense tantes 'coses' al cap. No l'he provat mai amb un ou ferrat al damunt, el provaré, segur que als nens els farà gràcia!
    Moltes gràcies, guapa, que passis una feliç semana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon dia, Gemma!
      ..."quan érem feliços"
      Els nens els agradarà molt... fa molta festa!
      i l'associació al cap de setmana agradarà més.
      Moltes gràcies per venir i escriure.
      Una abraçada i molt bona setmana!

      Elimina
  6. Amiga Fina:
    ¡Bonito recorrido de París!
    La ciudad del Sena me recuerda la Soupe à l’oignon y el biquini a Barcelona, al final de la Rambla.
    Cuando vivía en Ocata -1958- al terminar el trabajo, golpe de Montesa y en pocos minutos estaba en una cafetería moderna, tomaba un biquini e incluso, en ocasiones, me apuntaba a la sesión de cine de madruga –empezaba a la 1:00-, sesión dedicada a los noctámulos de la Rambla.
    A lo largo de los años, siempre que me veía en la conveniencia de tomar un sándwich, el de jamón y queso era lo que solía pedir. Lo de biquini, como comentas, no alcanzaba a todas partes.
    Otra tostada muy rica –la descubrí en el Finisterre- era el Welsh rarebit . Pero claro, tampoco era para ir pidiéndola en cualquier parte…
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon día, Sebastián,
      Me gustó poner este vídeo de la película de Woody Allen porqué expresa mu bien el París que recordamos. Muchas gracias.
      El biquini!! que bien describes y contextualizas:))
      La Montesa o la Bultaco, mi hermano también tuvo una Montesa.
      Cuantos recuerdos compartes. Muchísimas gracias.
      Te agradezco el nuevo bocadillo,Welsh rarebit, no lo conocía!
      El Finisterre!! se decía que preparaba los mejores "canelons" de Barcelona.
      GRACIAS por tu magisterio.
      Un día agradable. Una abraçada.

      Elimina
  7. Per mi a aquest croque monsieur le falta la bexamel. Crec que es lo que ho fa tant bo.
    Records
    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones, Josep,
      Si, sí, ho he explico, i és una molt bona opció:)) però si me'l menjo amb la beixamel haig d'agafar la bici una bona estona!!
      Gràcies per venir i la proposta!!
      Bon diumenge,

      Elimina
    2. Que recuerdos me trae este plato. Cuando era apenas un chaval quedaba con mis amigos en el vips del paseo de la habana. Todos solían pedir sándwich o hamburguesas...Yo siempre pedía este plato....

      Por ello se me ha quedado grabado como imagen de otros tiempos. No recuerdo si era bueno imagino que no al ser una cadena rápida. Pero cuando voy algún sitio parecido de los que hay ahora y lo veo...No dudo en pedirlo y sonrió interiormente....Joer como pasa el tiempo

      Elimina
    3. Que bien!! Plared
      Me alegra que te traiga buenos recuerdos!!
      Gracias por compartir este recuerdo.
      Ahora, queda preparártelo en casa un día . No seria lo mismo pero bueno.
      Cómo pasa el tiempo, efectivamente!

      Elimina
  8. Ja se que faré avui per sopar, moltes gràcies!!
    Dóna gust llegir-te, com sempre. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)) Gràcies Pep, per venir. Bon Appétit! gràcies!
      Aquesta és la gran incògnita quan escrius saber si arribes algú.
      Bon diumenge!
      PD: Segur que l'acompanyaràs amb un bon vi. Poder, ara, un de jove

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!