dilluns, 2 de febrer de 2015

LA HERMANDAD DE PESCADORES -HONDARRIBIA-

Producte, producte, producte. Orgull de la feina ben feta.




Un dels llocs de visita obligada d'Hondarribia és l'Hermandad de Pescadores. Aquest restaurant està situat en l'edifici més vell extramurs de la ciutat data de 1361. En aquest lloc es guardaven, reparaven les xarxes i els estris dels pescadors, els arrantzales.
                                         foto Hermandad de Pescadores
A l'any 1947 es va inaugurar com a restaurant i ha conservat la tradició de casa de pescadors i casa de menjars. Feia 70 anys que ho portaven la mateixa família, però, ara, fa 5 anys Maite i Iñaki estan al front de la Hermandad de Pescadores. Aquesta família va ser elegida per votació entre altres 18 o 20 persones. Iñaki i Maite són pescadors i de família de pescadors amb anterioritat regentaven un altre establiment a la ciutat. 
Han sabut redirigir i conservar la tradició de la cuina més autèntica i marinera

Els millor peixos i les millor peces passen del mar a la cuina de la Hermandad. Val a dir que tenen influencia.:)) Cómo no!. Directe del pescador. Hi ha tant de tràfic i tantes vendes que poden elaborar, presentar i portar a taula l'autèntica cuina del Cantàbric una de les més representatives de la cuina marinera del País Basc.

No és casual que fa poc una revista nipona va destacar la sopa de peix de la Hermandad com la millor sopa de peix del món des de llavors grups de japonesos es presenten a les taules de la Hermandad i el pescadors contemplant atònits una sopa que per ells és la sopa de sempre i el secret és que no té cap secret és la sopa de "l'ama", la sopa que fan les mares de tota la vida.

                                Foto d'Iñaki

Les taules del restaurant són allargades i “corrides” pròpies dels merenderos i sidreries amb bon gust i sobrietat. La vaixella blanca amb el logo blau dels pescadors, els vasos grans, la coberteria clàssica. Atents, amables, una cuina excel·lent i unes dones arriades que fan que tot surti a l'hora. Té dos menjadors. Carta migdia i nit.
Al menjador, pots trobar-te famílies, “cuadrilles” d'amics, turistes, o arrantzales prenen uns vins, o grups de japonesos degustant la famosa sopa de peix.
foto cedida per la Hermandad

Besucs, turbots, “merluzas para arrodillarse”, musclos, cloïsses que saben a mar, “txixarros”, bacallà fresc al pil-pil, a la brasa, l'extraordinària salsa verda, arrebossats sucosos amb l'oli de oliva extra verge, kokotxes de lluç delicioses, presentades en la mateixa cassola que han estat cuinades per conservar el calor, el rap, el txangurro extraordinari i del millors, el calamar en la seva tinta, la ventresca de tonyina amb cebeta confitada, tomàquet o piparres de caserio.
Sense oblidar-se de les postres. Deixar un espai i no perdre algun dels clàssic de la gastronomia basca: Els formatge, nous (nueces) i codony, la pantxineta o el pastis de poma. Si es decideix per aquest dos últims demanar reserva al començament del dinar perquè es preparant al moment.

Mentre Maite prenia nota varem demanar el beure: Txakolí Txomin Etxaniz de Getaria amb Denominació d'Origen des de 1989. Dels millors txakolis de Guipúzcoa, el paisatge de les vinyes arribant a mar, blau i verd es confonen per obtenir un dels vins més emblemàtics d'aquest país. Aigua Insalus de Tolosa.
Oli d'oliva extra verge d'arbequines de “La Maja” Navarra. Acompanyat d'un pa que porten d'Irun amb fermentació de 24 hores per aconseguir pa amb sabor a poble.


El dinar:
Ventresca de tonyina amb cebeta confitada i tomàquet de casero. Una delícia i harmonia de sabors.
Les kokotxes de lluç amb salsa verda. El lluç inigualable. Un dels secrets de la salsa verda s'aconsegueix amb el fumet de peix que broda la salsa.
I lluç a la basca amb salsa verda amb cloïsses, espàrrecs i ous. Així d'originals!!. Quan es temporada els espàrrecs són naturals de Navarra quan no de llauna de la millor qualitat. Extraordinari per tots els amants del lluç, olor a mar i algues. Se cocina como Dios! Com dirien els cuiners bascos.

Per les postres:
Formatge, nous (nueces) i codony. El formatge 3 varietats: Dos Idiazabal un de la zona francesa d'Irati i un del país, el tercer de Zamora. Nous caseres i codonyat artesà.

Pastis de poma es forneja al moment. (demanar al començament)

Excel·lent cafè Aitona. Un bon dinar té que acabar amb un bon cafè. 

Tot en aquesta casa és bo:))
On egin! Bon profit!

LA HERMANDAD DE PESCADORES
Zuloaga Kalea, 12  Hondarribia -Gipuzkoa-
Telèfon 943 642 738









Visitar: Hondarribia. 
Les traineras, las regates, el 25 de juliol es celebra la Festa de Kutxa. Aquest dia un jove segons la tradició es situa al centre de l'arc i haurà de girar tantes vegades com sigui possible si ho aconsegueix serà un bon any de pesca el nombre de vegades que faci assegura l'èxit per a la captura de l'any.
Festival de Blues.

                               Foto Hermandad




Posts relacionats:
El bacallà














14 comentaris:

  1. Vaya, vaya, como te cuidassss! Menudos manjares, y, por si te quedas con hambre, una de quesos con nueces y codonyat!, un rico final para la ocasión. Saludosss!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí Toni, egunon:)) un sitio para no perderte. Vacaciones.
      El primero compartido.
      "La Merluza" y un lugar para uno de mis postres favoritos. Acertaste!
      Hoy temporal de nieve y frío**
      Día de sopas:))
      Gracias!!

      Elimina
  2. No he pujat mai més amunt de Donosti, però sempre he volgut arribar-me fins a la frontera... El País Basc m'encanta, no em canso mai de tornar-hi! M'anoto el restaurant per una visita futura :)
    Saps que no he tastat mai les cocotxes?? Sí, ja sé que és imperdonable, però aquí costen tant de trobar... Això sí, la pantxineta sí que l'he tastat jijijijiji :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs..s'ha de preparar una ruta:)). El País Basc s'ho mereix a tothom agrada!!. És fantàstic. Us agradarà molt el restaurant.
      Les kokotxes són una delícia. N'hi ha de lluç i bacallà. Pots trobar-ne, que sàpiga, a La Boquería. Les del País Basc són extraordinàries!
      Ohhhh la pantxineta temperada:)) Després una muntanya mínim:))
      Gràcies, Gemma!
      f.

      Elimina
  3. M'agraden aquestes entrades! Es fantastic que algú et doni informació de primera ma, moltes gracies per compartir-ho! Espero que participis al concurs que organitzo perque segur que prepares una recepta que valdrà la pena! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar. Moltes gràcies. Me n'alegro.!
      Vaig bastant a tope.
      El concurs que organitzes és el Castey ?
      Quan m'ho vares comentar en l'anterior entrada vaig anar al teu espai i vaig posar l'enllaç de la recepta de Estofat de porc senglar que ja està feta és la segona més visitada del blog i està feta precisament amb una cassola plana Castey ho vaig deixar escrit en el teu post. Va bene? a més no arribo,
      Una abraçada

      Elimina
  4. Muchas gracias por esta recomendación. Siempre que me escapo a Euskadi me paso por Getaria a comer en el Mayflower o en Zarautz, pero ahora tengo otro más para elegir, ¡y con pastel de manzana recién horneado!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javitxu :))
      welcome!:)) No te lo puedes perder. Los adjetivos están de más.:)) Te encantará!
      y deja espacio para los postres el pastel de manzana recién horneado con el helado està ..vamos vamos. (Acuérdate de decirlo al principio). Luego la bici! :))

      Elimina
  5. Això queda molt lluny eh?

    Ara fa temps que no vaig per la zona ... i la darrera ara fa uns 3 anys, vam passar 3 o 4 dies a Biarriz fent la part francesa...

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns 540 km per autopista més o menys. Veníem de França.
      Gairebé sempre que anem al País Basc hi anem.
      Està molt bé. T'ho recomano. Un lloc que t'agradaria.
      Del Japó venen a prendre la seva sopa de peix considerada la millor del món.
      Bon cap de setmana!

      Elimina
  6. Vaya lugares que nos recomiendas. Tu si sabes. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)) ... vaya no sé que decir, gracias, gracias :)) Besos, Pilar
      Que no os lo perdáis!

      Elimina
  7. Ja m'han parlat d'aquest lloc i tot i que he estat a hondarribia diverses vegades, sempre l'he trobat tancat. Li tinc moltes ganes, té bonísima pinta... Ara que estic vivint al país basc, haig d'aprofitar!! Gracies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia!
      No te'l pots perdre. Nosaltres sempre que "pugem" al País Basc per poc que puguem no el deixem de visitar. M'encanta :) Un bon fer, un producte excepcional i una cuina de primera i unes persones excepcionals!!
      Hi ha els enllaços i el telèfon per fer reserva. Si et cal alguna cosa puc trucar-los directament. Serà un honor per ells que els vagis a visitar. Avisa'm perquè segur que voldran treure una foto (si vols) i la posaran al facebook de la Hermandad.
      Saps a qui l'agrada molt? i va sovint...Andoni Luis Aduriz :)
      eskerrik asko!!! Bon diumenge!!! Mireia

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!