diumenge, 13 de novembre del 2016

Ratafia de codony

Hivern 2024: 5.275 visites

"Que l'embruix de l'aiguardent, el poder de les herbes, l'essència de les espècies i l'encís del sol i la serena omplint els vostres esperits" Ratafiat
                               vinyes, oliveres, figueres, xiprers...paisatge Mediterrani
La tradició de fer aiguardents, nets i transparents i ratafies amb fruites, herbes, arrels i espècies és força habitual a molts països de Centre Europa: França té una gran tradició en l'elaboració de ratafies i aiguardents amb pomes que adopten el nom de la regió d'origen; Alemanya, en fa de moltes varietats, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Itàlia, Polònia o Bulgària, amb peres, prunes, aranyons, cireres, groselles-cassis, nous o gerds.
A Catalunya des de fa molts anys s'elaboren ratafies, tradicionalment a les comarques de La Selva, La Garrotxa, Osona, El Pla de l'Estany, El Ripollès, El Pallars, La Vall d'Aran, Girona, en definitiva, allà on hi ha nous es fan ratafies. No en faltava en cap casa dins de la franja que vaig escriure en el post dedicat aquesta beguda
                                                              nous verdes de casa a l'estiu
                                    herbes aromàtiques, espècies i flors macerant per fer la ratafia
Les Festes i Fires, per festejar la ratafia es fan moltes activitats i celebracions, l'han popularitzada i l'han recuperat, de totes elles, la de Santa Coloma de Farners és la que té més prestigi. La Festa de la Ratafia Santa Coloma organitza: tallers, tasts, degustació, concursos, mostres de pintura, artesania, exposicions, concerts, presentacions, intercanvi d'herbes remeieres, parades amb productes locals i una Confraria que la promociona, aquest any la 35 edició per celebrar una beguda amb màgia.
La màgia de tot el procés comença amb la selecció de les plantes aromàtiques en un dia determinat del calendari, al punt del solstici, la maceració amb l'aiguardent, el xinxolar, el repòs al sol i la serena, colar la beguda que s'encetarà per tradició per Nadal i qui no pugui esperar ho farà per Tots Sants acompanyada poder dels panellets.
Com diu Jaume Fàbrega sense l'aiguardent no existiria la ratafia.

Per entendre'ns l'aiguardent és una beguda d'alta graduació que resulta de fermentar la fruita i després destil·lar els líquids d'aquesta fermentació.

La Ratafia és una beguda que resulta de la maceració de les fruites (generalment nous verdes) amb altres plantes aromàtiques i algunes espècies amb l'aiguardent.

Navarra, i La Vall d'Aran elaboren patxarans, aiguardents, licors d'aranyons, cassis i groselles; El Priorat, La Terra Alta i La Ribera d’Ebre, han conservat ratafies transmeses de generació en generació com la romàntica ratafia de magnòlia o els aiguardents de magrana i de cireres de pastor o la destil·leria artesana Brisfere, a Marçà, de la família de René Barbier i Philippe Geeraert qui van impulsar la recuperació d'aiguardents amb les millors lies dels seus vins; A l'Alto Aragó maceren les cireres amb aiguardent com fan a Dinamarca; Mallorca o el Llevant elaboren begudes artesanes amb herbes i fruites.

També són aiguardents: El cognac de França, el brandy, la grappa d'Itàlia o l'orujo de Galícia i León que no falta en aquestes regions en el moment del cafè. Aiguardents, licors o ratafies de nous verdes, d'una sola fruita o combinacions amb raïm, pomes, o pomes i codonys, peres, prunes, aranyons o cireres en maceració i, de vegades reposant, algunes fins a trenta mesos en nobles bótes es podria escriure tot un tractat amb entitat pròpia. En el post de Neichel, dels viatges a França i en el post de les prunes pots veure algunes.
Regalar una ampolla d'aiguardent de fruita o fer-la per nosaltres és un regal original i una bona opció per un sopar amb família o els amics. Cases especialitzades elaboren de manera artesana aquestes begudes amb reconeixements internacionals. Alguns productors de ratafies han innovat per ampliar el mercat amb altres tipus de ratafies com les de fruites del bosc o de codonyat, i també podem preparar-les a casa amb més facilitat i fer una petita quantitat per nosaltres amb il·lusió.

Així, aquest any he pensat en fer una Ratafia de codony, coincidint amb les celebracions de La Fira del Codony de Tremp, La Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners i l'aniversari del blog
De ratafia amb nous verdes, per casa, en faig cada any però amb codony és el primer cop que en faig he mirat aquí i allà, he buscat en llibres editats d'altres llocs. Els codonys de casa, l'aiguardent i el sucre més els 60 dies de maceració, i veurem el resultat!

El codony és la fruita que vaig triar per començar el blog i la fruita que Tremp va escollir fa 15 anys per la seva Fira de tardor. Organitzada per l'Ajuntament i la única al món dedicada aquesta fruita i que ajuda a promocionar els productors locals i de les comarques veïnes: Una mostra gastronòmica, esmorzars populars, més de 70 expositors i un concurs d'all oli de codony que entusiasma a tothom on s'escull el millor. Em varen convidar per parlar dels productes de la tardor i també d'aquesta fruita tot coincidint amb el 5è aniversari del blog. Va ser un cap de setmana sense treva: Anar a Tremp, fer panellets, collir els codonys i preparar aquesta ratafia de codony.
                                               Il·lustració de Mur Tarragona

Així que entre la Fira del Codony i la Festa de la Ratafia d'aquest cap de setmana res era més adequat que preparar la ratafia de codony que encetarem i provarem per Nadal:

Els ingredients:
  • 3 o 4 codonys segons la mida
  • 1 litre d'aiguardent o anís sec
  • 250 gr. de sucre
  • 1 branqueta de canyella

Preparació i elaboració:
  • Esterilitzen els pots de vidre. He reciclat dos que tenia a casa.
  • Netegem els codonys del borrissol amb un drap, els rentem acuradament i els ratllem.
  • Empotem: Fem capes de codony ratllat i sucre, tot alternat el codony ratllat i el sucre. 
  • Omplir el pot fins 3/4 parts, uns 4 cm per arribar a dalt, llavors l'omplim amb l'aiguardent.
  • Tanquem els pots.
  • Deixem reposar, almenys, uns 60 dies aproximadament en un armari fresc o al rebost. Anem xinxollant de tan en tan com es fa amb la ratafia.



  • Quan hagin passat aquest dies filtrarem amb un drap i ja tindrem la ratafia de codony per degustar. Tenir mesura amb el sucre, sempre podem millorar-lo, una vegada filtrat, amb un almívar lleuger.
  • Quan acabi el procés posaré una foto de com ha quedat aquesta ratafia de codony com vaig fer en el post de la ratafia.
  • Tan de la ratafia com del codony podeu trobar al blog més informació i diverses receptes amb aquests dos productes. 
He consultat diversa o molta bibliografia i del que he llegit m'ha semblat que la millor manera de fer-la era aquesta més alguna inspiració personal.
Que vagi de gust! Proveu-la si voleu :)

"Veig brivalls àgils de mans,
pugilats de pesos-mosca,
feinotes d'amor de fosca,
tavernes al bany maria
pel baf de tertulians,
bevedors de Ratafia"
-Salvador Espriu-

Alguns llibres:
  • Ratafies i licors d'herbes de tot el món. Jaume Fàbrega Editorial Cossetània
  • Licors Tradicionals, aiguardents i vins generosos: Priorat-Terra Alta-Ribera d’Ebre. Anna Figueras i Ma. Teresa Castelló. Farell Editors
  • Petita història de la ratafia, Carme Gasull i il·lustracions de Pilarin Bayés de l'Editorial Mediterrània, que es va presentar el divendres.

Altres propostes:
Així és com va quedar la ratafia de codony després de la maceració:













El codony i altres receptes amb codony!










La Ratafia i totes les receptes fetes amb ratafia