dijous, 31 de maig de 2012

Pa amb tomàquet “Des de 1887 fins a Facebook”

Aquesta recepta és senzilla en el concepte i en l’elaboració. Malgrat la simplicitat, els seus ingredients són fonamentals en la nostra cuina i a més a més són bàsics en tota la gastronomia Mediterrània.

Nèstor Luján va escriure que possiblement l’origen del pa amb tomàquet l’hauríem de trobar en les cases de pagès, com una manera d’aprofitar el pa sec i els excedents de les collites de tomàquets de l'estiu. El tomàquet va ser introduït a Europa pels descobridors d’Amèrica al segle XVI però no es va admetre com hortalissa comestible fins al segle XIX. Aquesta troballa es va estendre per tota la Mediterrània, les Balears, algunes zones de l’Aragó, alguns pobles del Llevant, Malta i el sud d’Itàlia
Un antecedent de mullar el pa amb tomàquet podria ser el pa amb vi. Com “pamboli”, (pa amb oli), amb antecedents a l’època romana i del qual hi ha una varietat mallorquina: “pamboli amb tomàtiga” com ens explica en Pere Sans en el seu llibre Cuina Catalana de veritat.

En els països del nostre entorn: La pissaladière marsellesa, una senzilla pizza italiana o la panzanella són representacions d’aquesta combinació de farina i tomàquet. Però varen ser els catalans qui varen pensar en juntar aquest ingredients d’una manera molt més senzilla: Una llesca de pa, tomàquet, oli i sal.

El pa amb tomàquet admet tantes varietats com a gustos  Ni hi ha que els agrada amb xocolata, amb sobrassada, banda i banda, amb embotits, amb pernil, amb pa anglès. Us deixo la més genèrica i autèntica després feu el que volgueu:))

L’elaboració, l’elecció i el respecte dels ingredients ens condicionaran el resultat: Un bon pa de pagès fet amb bones farines, fermentacions adequades, elaboracions lentes, el saber fer del mestre forner i una manera de dur a terme inalterada durant més de 100 anys. El pa de pagès  amb aquestes característiques ha obtingut recentment la IGP.

Podeu veure en el blog la Teiera una entrada molt interessant on l'etnòleg Salvador Palomar, qui fa una gran feina,  va fer una entrada dedicada als pans artesans com el pa de Reus.  
De tomàquets  n'hi ha més de cinc-centes varietats, en aquesta part del territori, les més adequats per fer un bon pa amb tomàquet són els de penjar: Los tomacons o tomàquets de ramellet, a l’hivern, també s’utilitzen per cuinar. Rodonets i petits de color vermellós i rosat o ataronjats. Varietats autòctones de Catalunya, Mallorca, Múrcia i Almeria.

Podeu trobar més informació dels tomàquets en l'enllaç que deixo aquí en l'entrada de la sopa de síndria i tomàquet amb ricotta. Us agradarà:))
Pel que fa a l’oli n'hi ha bones D.O Siurana, Arbequina, Empordà, Garrigues, Montsià i, a Mallorca,  Soller i Andalusia.

Pel que fa  a la salManolo Vázquez Moltalban aconsella  que no se'n enganxi als dits. Les excel·lents flors de sal tipus MaldonCamarga o les salines del Delta de l’Ebre. Aquí us deixo un vídeo com s'extreu la flor de sal. 

Escriptors i gastrònoms com Manolo Vázquez Montalban, fins i tot ens explica com s’ha de fer: Trencant el tomàquet en la crosta del pa, arrossegant i sucant-lo per després posar l’oli i la sal. 

Santi Santamaria va escriure: "El pa amb tomàquet és apte per tot. De petit, un dia tocava pa amb tomàquet amb xocolate i l'altre pa amb vi i sucre." El retrobem a Mallorca i a la Catalunya Nord (on, a vegades, a més s'hi posa oli). De fet, aquesta combinació es troba a tota la Península Ibèrica d'Andalusia a Portugal, on les sopes de pa amb vi i sucre s'anomenen sopas de cavalo cansado "sopes de cavall cansat"

Colman Andrews també va escriure sobre el pa amb tomàquet en el llibre Catalan Cuisine. Brillant.
El pa amb tomàquet és doncs un bon candidat per identificar la Cuina Catalana. Inclòs en el Corpus Culinari Català.

Vaig trobar un llibre curiós que també portava aquest títol. En una llibreria anglesa. Les aventures i desventures d’un “guiri” anglès per aquestes terres. L’autor, Neil Willetva trobar la millor manera de definir el pa amb tomàquet: “El pa amb tomàquet resolt molts menjars. Esmorzar, berenars, una tapa, un sopar, ens permet improvisar o l’acompanyant perfecte. Normalment s’associa a trobades informals o també arriba a taula per acompanyar molts plats”. 

La revista Cuina va dedicar una portada i un reportatge a aquesta recepta: Ferran Adrià, Carles Gaig, Joan Roca i Carme Ruscalleda presentaven cada un d’ells  una  recepta innovadora del pa amb tomàquet. 

Innovant i buscant noves propostes també trobem el gelat de pa amb tomàquet i,  què em dieu del famós salmorejo de la cuina cordovesa? Què és si més no un altre manera de menjar aquest ingredients? Un plat refrescant a l’estiu, amb  orígens  tradicionals.
Hi ha excel·lents monografies dedicades al pa amb tomàquet  com les de Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Leopoldo PomésTusquets, 30 anys després ha reeditat el llibre ‘Teoria i pràctica del pa amb tomàquet’ del mateix autor, podeu veure la ressenya en el Sant Jordi 2016 de Cuina Cinc; Tomàs Graves.

Des de el punt de vista de la salut el cardiòleg Valentí Fuster i Ferran Adrià han impulsat aquest tipus de dietes en les que s'inclou el pa amb tomàquet en l’alimentació dels nens. 
Entestats en buscar referents alguns hotels de Barcelona ofereixen  productes de proximitat i al costat dels esmorzars dels hotels incorporen el pa amb tomàquet.  

Per últim, i per acabar aquest petit viatge d’identitats, dir-vos que hi ha un grup a Facebook “amics del pa amb tomàquet”, té un milió de seguidors i, la campanya de publicitat del mes de maig de Movistar diu: "Com el pa i el tomàquet, hi ha coses que és millor que estiguin juntes."
Facebook i Movistar aconseguiran què aquesta recepta s’incorpori a altres cuines del nostre entorn? Us deixo la columna de Quim Monzó de fa ben  poc on l'escriptor reflexiona i explica la manera de fer un bon pa amb tomàquet com cal...!

Anem per la recepta!

Els ingredients
  • El pa (es pot posar torrat)
  • El tomàquet
  • L'oli d'oliva extra verge
  • La sal
L'elaboració
Agafeu les llesques d'un bon pa de pagès,  preferiblement del dia anterior, fresc però reposat. El tomàquet de sucar, no d'amanir,  el partirem per la meitat i el fregarem  des de la crosta cap al centre del la llesca del pa. 
Després, la sal al gust i només caldrà posar l’oli d'oliva extra verge al damunt amb una setrillera. En Jaume Fàbrega i la meva mare l’aconsellen la cònica anti-goteig de Marquina. Finalment tingueu mesura amb la sal. Mengeu-lo tot seguit. El pa en tomàquet s’ha de fer al moment de degustar-lo!!
Bon profit!!

El consell: Els tomàquets no s'han de guardar mai a la nevera, el fred fa perdre el gust, el flaire i la textura. També s'escurça la seva vida. La temperatura adequada és entre 13º C i 18º C.
Anar a l’hort, collir el tomàquet i tot seguit, sucar-lo al pa,  no hi ha al món per a mi una menja més exquisida en aquell instant i,  compartir-ho.

Els estris: Ganivets diferents pel tomàquet i pel pa, tallant, setrillera, plata o plats.


Visitar: El primer cap de setmana del mes de juny,  a Santa Coloma de Farners hi ha la fira del pa tomàquet on es promocionen els seus ingredients per acompanyar altres productes de la zona.


Diverses fires de l'oli com la de Les Garrigues.
Fira del pa a Cervera
Fira del tomàquet del Vallès al mes de setembre on el pa, l'oli i el tomàquet són protagonistes. Mostren les varietats i llavors d'aquesta hortalissa que s'estan recuperant!!
Jornades gastronòmiques del tomàquet del Maresme
La Tomatina una festa popular on  el tomàquet és el convidat especial.
A Itàlia hi ha una preciosa zona (oro rosso?) on es conrea molt i molt bé aquesta hortalissa. Us deixo el llibre del professor  David Gentilcore. Pomodoro!! Storia del pomodoro in Italia.

Escrits dedicats al pa amb tomàquet de M. Vázquez Montalban en las recetas inmorales. "Indispensable que todos los seres y los pueblos sabios de la tierra asuman el pan con tomate como un paisaje fundamental de la alimentación humana...después amor"

Miquel Martí Pol:
.../...Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

Aquest post va ser compartit en un facebook que es diu Pa amb tomàquet:
i a 19 de juliol de 2014 - 4.659 m'agrada; 230 comentaris, compartit 729 vegades! Sorpresa:))!!
Visites al post estiu 2016: 3.432

Et pot interessar el post del Salmorejo









Sopa de síndria i tomàquet amb ricotta i oli d'oliva extra verge i menta


22 comentaris:

  1. Muy bien Cuina; tenemos que promocionar las cosas que nos identifican, como algo tan simple como el pa amb tomaquet. Si no se encargarán otros de hacerlo suyo. En mi última visita a Madrid, me llamóla atención ver en bastantes cartas de restaurantes y cafeterias "Pan tumaca", no se si se refiere al pa amb tomaquet o a otro tipo de pan pero podría ser una variante madrileña. Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola lamardecocina,
      Muchas gracias por tu comentario.
      Quizás pueda sorprender pero me pareció interesante esta entrada. Es sorprendente su sencillez y a la vez lo esencial de los ingredientes en la dieta mediterránea. Y el cómo?
      He visto lo que me comentas escrito de igual o de manera parecida. No está mal explicar el porqué ¿verdad?
      Conseguir hacerlo bien. Si te fijas cuando lees a quien sabe te explica el porqué y el cómo, ahí esta.
      Fíjate lo que se consiguió con la pizza?
      Buen fin de semana!
      PD: Hace tiempo en una estación pedí pan con tomate y me dieron: "un panecillo y un tomate" claro,

      Elimina
  2. el pa amb tomaca, és l'únic que trobo a faltar i dessitjo menjar quan viatjo per aquests móns de Déu... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Victor,
      Crec que això ens passa a tots!
      Quan estava preparant el post recordava les declaracions de Marc Coma l'any passat quan estava acabant el campionat de motociclisme i deia:
      que una de les coses que tenia més ganes era de tornar a casa per poder menjar pa amb tomàquet ja veus!!
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  3. Quina entrada més bona! amb el teu permís el comparteixo al meu facebook i twitter.
    El bo que és el pa amb tomàquet i el malament que ho fan a alguns llocs.
    Un petÓ!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii!! Moltes gràcies Neus!! això són ànims per dos hiverns!
      Gràcies pel teu comentari. No tinc facebook un dia el tindré que fer!!
      Tens tota la raó:))
      Per fer el post vaig llegir i documentar bastant. Només com resum si pots mirar la columna del Quim Monzó.
      Els escriptor i gastrònoms parlant del "respecte" al producte, clar...
      El tomàquets són molt macos però no fan olor a res, si?
      bé podriem parlar una bona estona!
      Gràcies de nou !
      petons reportera:))

      Elimina
  4. A les marjals del voltant del meu poble es conreen tomates d´una qualitat excelent, cada setmana vaig expresament per comprar-les, no falten mai a la meva cuina (si tinc tomates i oli no me falta de res)

    Molt bona entrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosarosae!! Doncs si, et comprenc perfectament. Hi ha coses que sembla que no poden faltar a la cuina veritat? A que fan oloreta? els tomàquets i l'oli és una d'elles. L'oli el compro per tot l'any.
      Gràcies noieta, molt bon cap de setmana!!
      PD: les fotos dels tomàquets que surten al post són recents acabats de collir:))

      Elimina
  5. ¡Y que bueno que está! Enriquece cualquier plato al que acompañe y si además tostamos el pan junto a la brasa y lo untamos con un poquito de ajo; un manjar. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡¡Hola Pilar!!
      Si señora es tan bueno y rico el pan tostado. Tu sugerencia es una delicia, a mi me gusta mucho. Los buenos gastrónomos siempre lo sugieren
      Una abuelita le gustaba tanto el pan con tomate que lo comía como si fuera una golosina. Muchas veces era su cena preferida: pan con tomate y de postre un poco de fruta. Aquello la hacía tremendamente feliz.))
      Besos!!
      PD: Hay otra bloggera fotògrafa en este post!!

      Elimina
  6. Qué buen reportaje de dieta mediterránea!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias RachelTR, profesional dónde las hay!!
      Nos vamos siguiendo en la blogsfera:))
      Buen fin de semana;))

      Elimina
  7. Amiga Fina:
    Cuando he visto lo del "pa amb tomàquet", me ha recordado un libro con este título. Libro que no tengo, pero que finalmente he localizado. Pensaba sorprenderte con esta información, pero, tonto de mí, he descubierto una vez más que no se te puede sorprender tan fácilmente. No solo conoces el libro de Jaume Fàbrega, sino que incluso nos ofreces un pequeño listado.
    Me ha encantado también el vídeo de la flor de sal. El Mar Menor es lugar ideal para salinas, y un tema interesante .
    Como siempre, has repasado todos los componentes el texto ha quedado perfecto.
    Bueno, con ganas de encontrar una falta, iba decir que no mencionas el jamón, ¡pero también está!
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Sebastián,
      Ya me contaras dónde lo encontraste, no es fácil.
      Es muy bonito el vídeo. Me ha gustado mucho la información que enlazas. Llevas la delantera ¡cuanto trabajo haces! ¡has hecho!
      La sal ya es todo un tema.
      "La sal es el símbolo de la amistad tanto para los griegos como para los árabes, los hebreos y otras culturas.
      Según Homero, representa el carácter divino" es de un reportaje pero no tengo el autor.
      El otro día me dijo una señora que escribo demasiado que no interesa tanto "rollo" quizás.. esta bien oír las criticas negativas también,siempre que sean constructivas, bueno eso decían en el cole.
      Te debo visita y cosas que contar. Se me acaban las pilas
      Muchas gracias por tus comentarios. Hubo momentos que pensé que el tema no te interesaría. Gracias de tot cor.
      Saludos que sigas bien.
      Barcelona 22ºC
      PD: Hoy jueves...ha sido Corpus. La Patum de Berga
      http://www.lapatum.cat/
      I el ou com balla:http://ca.wikipedia.org/wiki/L'ou_com_balla
      No sé cómo pones los enlaces en los comentarios.

      Elimina
  8. mmm... gelat de pa amb tomàquet, que bo!
    Una recepta tan senzilla s'ha de fer amb els millors ingredients, oi? Bon pa, bon oli i un bon tomàquet que suqui bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si molt bo!
      Doncs si els ingredinets són fonamentals. Per anar a montanyes o el que calgui!!
      Gràcies pel teu comentari!
      Bon cap de setmana,

      Elimina
  9. Muy buena entrada, muy elaborada, con información muy interesante. Podré responder a mi sobrino, que me ha hecho una pregunta sobre la combinación de tomate y chocolate.

    Las fotos también muy bonitas. Gracias por haberte pasado por mi blog chocolatero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias. Me alegro que te sea útil de eso se trata:))
      Gracias por tu comentario y me alegro que te gusten las fotos, algunas no salen muy bien, pero bueno se van compensando.
      Tienes un blog que me gusta mucho ya he pasado un poquito por allí.
      Saludos

      Elimina
  10. jeje, jo sóc filla de Sta. Coloma de Farners i no he anat mai a la fira, però pot estar bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram!! doncs si pot estar bé:))
      abraçada i gracies pel teu comentari!

      Elimina
  11. Respostes
    1. Moltes gràcies, Albert!!
      i gràcies per venir i posar nota:))
      S'agraeix!

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!