dissabte, 28 de desembre de 2013

La tòfona. La Fira de Centelles. Ou ferrat amb patates i tòfona


“Hi ha dos races de menjadors de tòfones: uns que creuen que les tòfones són bones perquè són cares i per altres són cares perquè son bones” JL Vaudoyer.

La tòfona, per alguns, la gran desconeguda. A un preu alt? El tofonaire marxa de bon matí per trobar-la, amb la única companyia del seu gos fidel, quan encara, no ha sortit el sol, per endinsar-se en els  boscos d’alzines i roures. Un ofici solitari.  
No vull escriure sobre esnobismes, vull escriure sobre els productes, les persones, sobre la vida, recuperar la memòria de les coses i també dels oficis o del bon fer de tanta gent.

Desde sempre la tòfona m’ha captivat, misteriosa, màgica, reservada per dinars molt especials, per compartir, o per obsequiar a qui tinguem estima i afecte.

Centelles, anomenada la capital de la tòfona, celebra i organitza la Fira de la tòfona a principis del mes de desembre i des de fa sis anys, cada vegada amb més prestigi. Destacar la tasca i professionalitat de Virtuts Saez, la tècnica de suport de la Fira de la tòfona per l'organització.

Nom científic: Tuber 
La tòfona no és ben bé un bolet*, així han conclòs els entesos.  Pels biòlegs és un fong subterrani de l’ordre dels ascomicets. La seva composició química és: 75 % aigua, 13,49 % hidrats de carboni i la resta sal, albúmines i greixos. 

Habitat: Es troba en terrenys calcaris a sota les alzines, les rouredes o els avellaners i alguna classe de pi, a trenta centímetres sota la terra i moltes vegades coberta de gel.  La recol·lecció com els bolets depen del fred, les pluges i les temperatures.

Les zones: La tòfona té arrelament a les comarques centrals: OsonaEl Berguedà -Olvan- el Solsonès i d'altres com la Garrotxa, L'Alt Urgell o el Vallès.
Altres regions tofonaires: L’Aragó, Navarra, Maestrat, algunes zones de Castella i la regió per excel·lència el Périgueaux
El seu aroma no es pot apreciar per l’home però si pels seus gossos ensinistrats, -abans també els porcs- amb un sentit de l’olfacte molt desenvolupat i extraordinari. Els gossos són molt estimats i valorats pels seus propietaris. Vaig conèixer als amics, Tuber, la Tul·la, la Nika, Nuka, tots fantàstics i fidels amics:)) 
Per poder extreure-la s’utilitza una eina específica que permet treure-la de sota la terra sense malmetre les arrels dels arbres i, a l’hora trencar el gel. Una vegada s’ha tret la tòfona es reposa la terra al seu lloc per no donar pistes a altres buscadors furtius i per un principi de conservació de la natura. Les de la Comarca d’Osona en generals són silvestres, en altres indrets hi ha de cultiu.

Varietats: Existeixen nombroses espècies. Les varietats més preuades i reconegudes són:  

Les tòfones d’estiu, “Tuber aestium”: Té les rugositats ben marcades de dins color crema amb els nervis blancs, fa poca olor i es pot trobar des de el 15 de maig al 15 d'agost aproximadament.

La tòfona de l’hivern “Tuber melanosporum”, una de les millors: Té rugositats menys pronunciades, té un flaire molt fort i persistent i al obrir-la és de color bruna o negre, amb els nervis color crema, compacte. Els bons tofonaires saben distingir-les tant sols mirant-les o prement una mica amb l’ ungla. La temporada comença al 15 de novembre i acaba cap al 15 de març. Si algú us vol vendre fora d'aquesta temporada aneu alerta. L’ofici de tofonaire té llicència per collir-ne, està reglamentat, fora d’aquestes temporades són furtius. 

Les mides són variable i irregulars, aquests fongs neixen entre les pedres i adopten les formes irregulars de la natura. 

Una de les varietats més preuada en gastronomia és la tòfona blanca italiana de la regió del Piamonte aquí no se'n fa.

                                         Tòfona blanca Alba. Foto Xavier Molla
En la xerrada del dissabte a la tarda, la Fina Vila, va advertir que cal tenir cura amb altres espècies invasores provinents d’Àsia, a la venda en alguns comerços i que poden  malmetre l'autòctona. 
Conservació i neteja
És molt important saber a qui comprem la tòfona. La podem guardar només uns 10 o 15 dies, per això, convé conservar-la a casa en un tupper, posar un paper de cuina com a llit i al damunt la tòfona, tapada i guardada en un lloc fresc o la nevera. També es pot conservar amb oli d'oliva o congelada.

Quan es neteja no s'ha de fer servir gaire aigua, si pot ser gens. Amb un raspall es treu les restes de terra que puguin quedar.
A la Cuina: S’ha utilitzar de la maner més senzilla. D'aquesta manera es pot valorar molt més tots els seus aromes. Productes neutres i senzills: patates, pasta, arrosos, ous... Conservar-la o aromatitzar amb oli d'oliva. Els greixos són bons conductors dels aromes i els gustos. És ben cert que grans xefs han fet elaboracions extraordinàries o han innovat amb plats i noves creacions. Els plats que preparen destaquen les grans qualitats aromàtiques i gustatives d'aquest diamant a la cuina.
Un plat senzill que no cal escriure la recepta: Patates xafades, ou ferrat i làmines de tòfona
És important posar la tòfona sempre a última hora en els plats (ratllada o laminada) perquè si la tòfona supera el 60º perd el seu aroma. D’aquesta manera el plat calent  escalfarà la tòfona.
Acompanya molt bé les beixamels, el foie, els formatges, sopes, els embotits, ratllada en un puré de patates acompanyant a un fricandó, posant una mica ratllada en la la farcit dels canelons, amb el pa, l’oli, plats de caça, etc.
A l’aula de cuina el xef i professor de l'Escola d'Hosteleria d'Osona, Cesc Molera va parlar de la tòfona i va preparar amb gran mestratge: Unes patates d’Olot amb làmines de tòfona, un conill estofat que va omplir la sala d’aromes i perfums i, uns bunyols farcits de crema aromatitzada amb tòfona. Que més es pot demanar?
Vaig anar a la Fira de la Tòfona de Centelles per conèixer d’aprop i comprar aquest producte. El meu pare ens portava aquest tresor per Nadal seguim la tradició. Em fascina més saber el que envolta el producte fins que arriba al plat que el plat en si mateix.

Al voltant de la fira havia parades de productes de proximitat, artesans (formatges, bolets, ratafies), tasts de la tòfona, exposicions, activitats, demostracions, degustacions gastronòmiques i l'aula-classe de cuina a càrrec del xef i professor Cesc Molera i Fina Vila, experta tofonaire, pagesa i escriptora.
Els tofonaires vinguts d’Osca, Navarra, Castelló i França varem gaudir i compartir els seus coneixements. Fins fa ben poc la gran part de la producció era comprada per França - Tant sols algunes persones o restauradors coneixien aquesta tradició i sabien del seu valor gastronòmic; el concurs de gossos tofonaires. La cuina i el mercat al voltant de la tòfona, tot això molt més va ser la fira.
Els representants de França amb una gran tradició

Història: La tòfona és un producte conegut des de l’Antiguitat. Els egipcis, la guardaven amb greix d’oca, els romans i els grecs coneixien les seves propietats a la cuina i l’atribuïen propietats terapèutiques i afrodisíaques. Però durant molt temps va estar oblidada perquè existia la creença que tenia poders sobrenaturals. Al s. XVIII va ser recuperada pels cuiners francesos i  Brillat-Savarin, la va anomenar “el dimanant de la cuina”. Molt preuada a la regió francesa del Périgueux. El tofonaires francesos han publicat íntegrament el meu post en la seva web. Que bé que els hagi agradat tant!

La tradició de la tòfona a Osona és ben antiga s’ha trobat un escrit de finals del s.XVII, el mercader Josep Puigrubí, ciutadà de Barcelona, establert a Vic, en demanava expressament a l’any 1675 pel duc de San German, governador de la Sardenya. El primer negociant osonenc de tòfones vivia a Centelles –on havia un important mercat d’aquest producte—. A més a més a finals del segle XIX es va inaugurar, per trams, el tren de la línia de Puigcerdà a Barcelona i aquesta millora de les comunicacions va afavorir que poguessin venir més comerciants tofonaires francesos. 

Aquesta circumstància va suposar que  que el mercat de Centelles marquès el preu de referència de la tòfona a tot l'Estat. Un element molt important perquè la Comarca d’Osona és gastronòmicament molt rica i té mercat setmanal que confirma aquests valors. En aquest post podeu veure alguns dels productes d'aquesta comarca.
Centelles ha recuperat a través del mercat setmanal del diumenge i des de fa uns anys, amb aquesta fira de principis del mes de desembre,  quan  la tòfona està en el seu millor moment, el fred de l'hivern l'acompanya i la proximitat de les festes animen als assistents. Una reglamentació que evita els buscadors furtius i l’impuls del Grup Osona Cuina han posat aquest tresor del bosc al lloc que li correspon. 

El preu aquest any, 2013 estava a 70,00 € els 100 gr. És cara però el xef Cesc Molera va fer la reflexió: i la vainilla o el safrà? Cal tan sols una mica de tòfona per transformar i aromatitzar el plat més senzill. 
Recordo que el meu pare ens explicava que si posàvem una tòfona a la capsa dels ous o amb arròs, o pasta, la tòfona, transmetia tot el seu perfum i l'aroma. La closca de l’ou es porosa i absorbeix tot el flaire de la tòfona. No us perdeu aquest plaer d'assaborir un ous ferrats aromatitzats amb tòfona. Trobareu tots els tresors del bosc. 

Vull acabar aquest post recordant un altre post el podeu veure aquí que vaig escriure quan es va estrenar la “La cuinera del President”. Qui hagi vist la pel·lícula, sense dubte,  recordarà una de les escenes més entranyables del film: Quan el President de la República, cansat dels deures d’Estat, confessa a la cuinera que a ell el que interessa de veritat és la cuina. La cuinera està acabant de recollir però quan el President entra a  la cuina, sense cap formalisme, amb l'elegància i savoir faire: destapa un ampolla de vi i prepara una torrada amb làmines de tòfona.. un  espai per la confidencialitat, per compartir, lluny del protocol…


Bon profit! Bon appétit!    
i bones fires!
Altres fires i jornades dedicades a la tòfona:
La cuina de la caça i la tòfona al Berguedà. Turisme Berguedà
fira de la tòfona a Olvan
Jornades gastronòmiques de la tòfona d'Osona
Jornades de la trufa negra de Morella
Fira dels Ports
Fira del trumfo i la tòfona a Solsona
*He posat l'etiqueta de bolet... però no és ben bé un bolet.

Us pot agradar veure  
La tòfona blanca d'estiu - tuber aestivum 









El passat 30 de gener de 2016 he assistit a les jornades de la tòfona silvestre a Vic. Vaig escriure un post al facebook de Cuina Cinc












Sensacions al plat










La múrgula bolet de primavera










Els ceps en amanida poma i castanyes


8 comentaris:

  1. Amiga Fina:
    La trufa es tema importante. La mayoría de los libros de cocina y gastronomía la mencionan y ofrecen alguna información más o menor completa. Información de difícil asimilación, pues tanto profesionales como usuarios -entre los que me incluyo- siempre estamos ligeramente fuera de juego. Quien más quien menos se come una gamba o incluso una langosta, pero la trufa -conservas aparte-, no se compra ni se manipula con frecuencia, lo que nos deja sin la práctica real.
    El sabor y aroma de la trufa, resulta también algo delicado y, al igual que los grandes vinos, para su disfrute se necesita práctica y ejercicio, condición que no siempre está, por uno u otro motivo, disponible, manteniéndonos, muy a nuestro pesar, incapaces para el tema.
    De ahí que, gracias a la información que nos ofrece Fina en su post, y sin haber tenido la oportunidad de visitar Centelles, ya sabemos el precio, 70 € 100 gr, preparar, limpiar y conservar -15 días máximo- las preciadas trufas y, lo más importante, el menú adecuado para iniciarse y la manera de añadir la trufa: rallada en el último momento...
    Pienso probar la receta que nos sugiere, pues lo del bocata del Presidente, al precio que nos indican, ¡lleva muchas lonchitas!
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon día, Sebastián,
      La tòfona tema importante.
      De tu comentario se desprende interés y gran sensibilidad hacia este producto. Y, hacia lo que haces.
      Muchas gracias por venir, dar tu opinión, siempre valiosa y, que recompensa el trabajo.
      La receta no te decepcionará.
      Por muchos años podamos seguir celebrando y compartiendo.
      Ayer ya la probé: Patatas de Prades, huevos de gallinas felices y tòfona de los bosques d'Osona.
      Feliz! Misión cumplida:))
      Mis mejores deseos llenos de esperanza para el 2014 para ti y los tuyos
      Un abrazo,

      Elimina
  2. Gran producte la tòfona..!!

    I has posat la foto de la pel·lícula "La Cuinera del president" que em va agradar molt... i l'escena que mostres, quan l'home baixa a la cuina, és entranyable tot i que trista per els obstacles que tenen cada un d'ells en les seves respectives tasques...

    Bon 2014!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Ricard,
      Gran producte, efectivament!!
      Comparteixo el que em dius de la pel·lícula, és així. Per això, estan en sintonia per l'enteniment en allò que els uneix: la cuina i la gastronomia i a l'hora les dificultats d'un entorn que no els acompanya per poder fer la seva feina.
      Gràcies per la sintonia:))
      Un Bon Any 2014 per tu i els teus
      fina

      Elimina
  3. Els meus pares tenen una masia a Osona, però mai hi hem trobat tòfona. Serà qüestió de buscar bé, je je je...
    Jo també recodo molt bé aquest moment de la pel·lícula :)
    Que tinguis un feliç 2014!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure, si en trobem!!
      Gràcies per la teva fidelitat:))
      Una escena molt entranyable.
      Un bon dia i un Bon Any 2014 millor!

      Elimina
  4. Costa trobar les tòfones... no són com els bolets... com que neixen a sota terra, cal la perícia d'un gos tofonaire... les troben pel seu olfacte. A simple vista, pots suposar que hi ha una tofonera si a prop d'una alzina o roure trobes un espai on creix poca herba. S'anomena "cremat"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit El Velo de Isis,
      La tòfona considerada a l'Edat Mitja una menja diabòlica, era oculta, cremava l'herba, de color negre, afrodisíaca, amb poders sobrenatural, fins que va arribar el racionalisme i, llavors tot va canviar. Brillat-Savarin, la va anomenar “el dimanant de la cuina”
      Gràcies pel comentari.

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!